🐾 “Don Chucho i la seva Cort de Cues Revoltes”
Un relat amb lladrucs reals, gelosia nobles i gosseres secretes… des del més profund de Cacuelas.
Hi havia una vegada, als jardins d’una fastuosa caseta anomenada Cacuelas , un gos vell, robust i amb mirada de “jo abans lligava més que tu”. El seu nom era Don Chucho I , encara que els més propers li deien simplement “l’Emèrit de les Hormones Deslligades” .
Don Chucho era un mestís noble, barreja de sabueso ibèric, llebrer del poder i potenc de l’Estat. Durant anys va ser el gos alfa de la rajada , el que bordava des del balcó amb veu solemne, mentre amagava ossos en llocs on ni el CNI sabia cavar.
—”Quin port té aquest llamp”, sospiraven les caniches del veïnat mentre es grataven l’orella amb coqueteria.
🐶 Un líder amb més collarets que principis
Encara que oficialment era el guardià de l’os institucional, el seu veritable instint no era als discursos… sinó a les gossetes alienes .
De nit, quan el parc es quedava en silenci, Don Chucho sortia a ensumar la gespa amb més desig que protocol . Li agradaven totes: dàlmates, setter irlandeses, cockers francesos, beagles suïssos… fins i tot una pagesa exòtica anomenada “Corina”, que passejava per Cacuelas com si ja fos reina sense collaret.
Diuen que va tenir més amants que pèls a la catifa reial , i que al soterrani de Cacuelas hi ha un diari enterrat amb noms, dates i croquetes amb dedicatòria.
🐾 El Club de les Gosetes Despitjades
Les històries saltaven de caseta en caseta: una gosseta es va llançar pel balcó després de descobrir que compartia abeurador amb tres més. Una altra va desaparèixer durant una excursió misteriosa a Mònaco. I una altra va ser vista amb una maleta a la boca dient: “em llarg, a mi no m’enganyes més amb les teves promeses de pedigree!”
Però el vell Chucho seguia movent la cua com si tingués cinc anys i un os nou per conquerir.
🦴 Els ossos perduts de Cacuelas
Anys després, van començar a aparèixer ossos daurats en bancs suïssos , amagats sota noms estranys com “Fundació Lucum”, “Zagatka” o “Caixa de Sorpreses Canines N°3”.
I just quan els sabedors d’Hisenda van començar a ensumar, Don Chucho va dir que eren “regals espontanis de xeics bulldogs amics” i va tornar uns quants ossos amb cara de “ui, se’m va oblidar declarar això” .
🐕🦺 La nova ventrada real
Avui el tron de Cacuelas l’ocupa Felipón , el seu cadell formal, ben pentinat, que només borda si té discurs aprovat i mai no s’escapa al parc sense corretja.
Diuen que no hereta la molla seductora del seu pare, però almenys no s’amaga darrere dels arbustos amb gossetes estrangeres. Alguna cosa és una cosa.
💤 I l’Emèrit… entre palmeres i pinsos gourmet
Don Chucho viu ara a AbuDogbi , estirat en una hamaca, envoltat de pinsos ecològics, joguines d’or i retrats seus jove, quan encara aixecava la pota amb orgull i no amb artrosi.
Però de vegades, quan la lluna brilla sobre els jardins de Cacuelas, se sent un lladruc llunyà, barreja de nostàlgia, testosterona i croquetes de caça…
I alguns diuen que al seu vell ullal encara queda la brillantor de l’escàndol.
Un capítol inèdit i molt poc institucional de la saga gosseta real…
Després del seu retir daurat a AbuDogbi, Don Chucho I , el vell gos ligón de Cacuelas, va decidir fer una escapadeta al camp. El seu seguici li va dir que hi havia un lloc màgic, ple de gossets feliços, croquetes artesanals, coixins tous i olor de llibertat canina: Mas Torrencito .
—”Una masia catalana on manen els gossos? Bah… això ho va conquerir en dos meneos de cua”, va dir Don Chucho, mentre es pentinava el llom i s’ajustava el seu collaret de cuir amb incrustacions d’or saudita.
🐕🦺 Arribada triomfal… o no tant
Va aparèixer a la porta com si entrés a Cacuelas: amb el seu sequet de caniches lacais, un bulldog maquillador i dos chihuahuas portamaletes.
Però els gossos de Mas Torrencito no es van deixar impressionar ni un segon .
Allí estaven Masto, Maky, Mastitwo i Mamas , quatre guardians nobles de la tranquil·litat rural, amb mirada honesta, potes netes i zero tolerància a la ximpleria gosseta.
—“I aquest qui es creu que és?”, va grunyir Masto en veure’l baixar del cotxe com si estigués en una catifa vermella.
—“Fa olor a perfum car ia embolic diplomàtic”, va xiuxiuejar Mamas, arrufant el musell.
Maky directament li va donar l’esquena i se’n va anar a tombar el sol. Mastitwo ni el va saludar . Un desvergonyiment regi digne de les millors sèries de trons i collarets.
🐾 Chucho va intentar socialitzar, però…
Va intentar fer-se el simpàtic: —“Hola, camarades, voleu que us expliqui com vaig enterrar ossos a Suïssaburg?” —“Voleu una croqueta farcida de foie de xeic?”
Res.
Ni una cua bellugada, ni una orella inclinada.
Masto li va bordar educadament:
—”Aquí no volem postureig ni noblesa inflada. Aquí es comparteix la croqueta, se cedeix el llit al visitant i no es persegueix les setter alienes.”
I així va ser com Don Chucho i el seu seguici van acabar acampant fora, a l’aparcament dels no benvinguts . El vell alfa estava indignat. Ell, l’Emèrit! Rebutjat per quatre gossos de poble! Un escàndol!
Però els de Mas Torrencito sabien bé què feien. Allí no es permet el boato ni el “jo abans manava”. Allà, el que no sap bordar amb humilitat, no s’asseu a taula ni fa olor el pernil de l’esmorzar.
🦴 Epíleg rural
Diuen que, en marxar, Don Chucho va murmurar alguna cosa com: —“A Cacuelas això no passava…”
I Maky li va respondre des de lluny: —“Doncs per això aquí som feliços, i allà… encara estan buscant ossos en paradisos fiscals.”
Continuarà……
Però tranquils… Don Chucho tornarà. Perquè on hi ha croquetes, hi ha intent de regnar.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito…
