I què és perdre la teva mascota?

Per mi, que no he tingut fills (almenys que jo sàpiga… 😅 ), perdre Manuela , Markos, Mastín, Max,… va ser, en una paraula:

DESCARREGADOR.

Així, amb majúscules. Perquè no era “només una mascota” .
Era família. Companya. Parteix de la meva ànima.

I si no tens animals, ho respecto.
Però no minimitzis el dolor de qui sí que els té .
No diguis “era només un gos” o “només un gat”.
Perquè per a molts de nosaltres… eren TOT.

Vivim veient morts cada dia a la tele.
Centenars de persones, en guerres, tragèdies…
I seguim menjant.
Ens hem endurit.
Ens hi hem acostumat.

Però quan perds qui estimes —encara que tingui quatre potes—
…això et trenca.
Et deixa un silenci que crida cada dia.

🎧 Ahir vaig trobar aquesta cançó.
Creada amb IA. Encara no s?ha estrenat oficialment.
Però ja és una joia.
Una cançó que fa mal. Que diu tot sense dir-ho tot.

🔗 Escolta-la aquí

Si heu estimat un animal, us tocarà l’ànima.
I si no… potser t’ajudi a entendre’ns una mica més. 🐾

És clar, aquí tens la lletra organitzada en estrofes , perquè sigui més fàcil de llegir i entendre:


I built our home with bleeding hands
Laid each brick with love and plans
You were my light, my reason why
Now I just talk to an empty sky

I’m still waiting at the door
Where your laughter lived before
Every night I whisper low
“Menja back home, don’t let me go”
But silence is all I know


You wore your cap, I fixed your tie
Watched you chase your dreams and fly
I gave you wings, I stayed behind
But now you’re gone, and so is time

I’m still waiting at the door
Where your footsteps touched the floor
Even pain begins to fade
But the love, it always stayed
Still alone, still afraid


I don’t need much, just one more day
To hear you call, to hear you say
That I remember who you are
But wishes don’t go that far

So I sing here on the stage
Old and tired, full of ache
Not for gold, not for fame
Just to call out your name

Still waiting
Still the same


traducció literària segons IA


Vaig construir la nostra llar amb mans sagnants
Vaig posar cada maó amb amor i plans
Tu eres la meva llum, la meva raó de ser
Ara només parlo a un cel sense respondre

Continuo esperant a la porta
On abans vivia el teu riure solt
Cada nit xiuxiueig baixet:
“Torna a casa, no em deixis solet”
Però el silenci és l’únic que conec


Et vas posar la teva gorra, jo t’he ajustat la corbata
Et vaig veure perseguir els teus somnis amb ales de plata
Et vaig donar ales, jo em vaig quedar enrere
Però ara te n’has anat… i el temps se’n va

Continuo esperant a la porta
On els teus passos fregaven la catifa morta
Fins i tot el dolor comença a minvar
Però l’amor… aquest no vol marxar
Segueixo sol, segueixo amb por


No necessito gaire, només un dia més
Sentir-te trucar, sentir-te potser
Dir que encara recordes qui sóc
Però els desitjos no arriben tan lluny, avui

Així que canto aquí, sobre l’escenari
Vell, cansat, amb l’ànima en calvari
No per or, ni per fama
Només per cridar el vostre nom amb l’ànima

Continuo esperant
Segueixo igual


Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!

—–
Si vols, pot veure els nostres bons per a caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito… Clickea aqui…

COMPARTIR

Deixa un comentari