i us explicaré com va sorgir la idea de MasTorrencito, una aventura plena d’inesperats girs que al final es va convertir en una cosa veritablement bonica.
Vivia a Salamanca, on era professor a la universitat de disseny gràfic. Tot va canviar quan vaig conèixer una alumna d’un màster que impartia. Ella era francesa i, com que l’amor no coneix fronteres, ho vaig deixar tot i em vaig prendre un any sabàtic per anar-me’n a viure a Niça. Vam muntar una guingueta a prop de Cannes, i ens va anar fantàstic. Tan bé ens va ser, que vam decidir que podíem muntar una cosa semblant en un altre lloc.
I aquí comença la nostra travessia. Decidim buscar un lloc adequat i, mare meva! Trobem un palauet a Cehegín, Múrcia. Vam anar a veure’l diverses vegades i, després de moltes anades i vingudes, ho vam comprar. Però a la setmana o dues, ho venim. Perquè, a veure, qui en el seu judici vindrà aquí diàriament i des d’on? Sense esmentar la inversió que requeria… I, per si no n’hi hagués prou, aquell estiu estàvem a més de 50 graus al sol. MAMMA MIA! Així que ens vam tornar a Niça amb la cua entre les cames.
A la nostra cerca interminable, San Google ens va mostrar una propietat en un altre lloc. Ai, Déu meu! Ens enamorem d’ella… Quin error! Quin gran error! No sabíem on ens ficàvem. Llum a 125 W, un sol bany, rates de la mida de conills, i l’exterior… millor ni parlar-ne. Va ser un desastre total. I així, sense adonar-nos-en, ja portem més de 17 anys aquí, preguntant-nos en quin moment pensem que això era una bona idea.
Aquí he patit l’indecible amb les obres de la casa i, és clar, amb la relació de parella. M’he convertit en un SUPER ESCLAU. Això va per als valents que es vulguin ficar en aquest món: no és tan bonic com sembla. Porto aquí un mogollón de temps i seguim obres i inversions. És un no parar.
Una mirada cap enrere. Hola, em presento.. sóc Miquel… de MasTorrencito
Mirant enrere, veig amb bons ulls que hem fet bons amics i hem format una gran família gossa que molts heu conegut i que ens ha acompanyat en els bons i mals moments. Qui no se’n recorda de Don Markos, el meu supercoix, o de Donya Manuela, la reina de la casa, o de Max “el gorrilla” de Mas Torrencito? I, per descomptat, Macarena, Mató, Matías, Marcel·lí, Martina (la gata intrèpida), i el Sr. Mastín, l’apaivagador, que ens va ser arrabassat injustament per una malaltia a la tendra edat de 5 anys… I ara gaudint de Masto, Maky, Mastitwo i Mamas.
Paraules especials per a la meva estimada Mireia, que m’aguanta, em suporta i em dóna ànims i força per continuar amb aquest projecte de vida. Sense aquesta tasca seria molt més difícil de portar.
La meva nova família… Hola, em presento.. sóc Miguel… de MasTorrencito
I després esteu VOSALTRES, estimats clients. Això és com el Pantone, n’hi ha de tots els colors. Però hem aconseguit crear un petit paradís gos. I per què gos? Molt senzill perquè són millors, més fidels i agraïts que les persones. Aquesta caseta es deia Mas Torrent, però resulta que hi ha un Relax Chateau al costat de Pals que es diu Mas de Torrent. Cinc estrelles, gran luxe, dues estrelles Michelin al restaurant, una passada. És clar, teníem clients espavilats que pensaven que pel nostre preu podien anar-hi. I es presentaven exigint la seva reserva… Quins pollastres es muntaven! Així que, per evitar més embolics, vaig tancar la casa, anul·lem totes les reserves, tanquem la web, i comencem de zero amb aquest preciós projecte que és avui Mas Torrencito, la primera casa per a mascotes que accepta persones.
I quin canvi, de debò. Sou uns amors, encara que, com en qualsevol jardí, sempre surt algun card borriquer que ho fa malbé tot. Anècdotes en tenim centenars, per no dir milers, però ens quedem amb el millor: que ets TU, estimat client.
Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!
—–
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí :
