Hi ha llocs que són molt més que un simple espai físic. Llocs que es transformen en extensions de la nostra ànima, en part de la nostra identitat, en refugis que ens defineixen i que guarden el millor de nosaltres mateixos. MasTorret: El Lloc On Resideix l’Ànima
MasTorrencito és, sens dubte, un daquests llocs. Per a qui no el coneix, pot semblar una casa, un negoci o un projecte. Però per als qui ho hem viscut, per als qui ho hem sentit, és molt més. És un racó màgic on les històries, els records i l’amor s’entrellacen per donar vida a una cosa única. Cosa que no es pot descriure amb paraules, encara que aquí intentaré fer-ho.
Fa gairebé 20 anys, MasTorrencito va començar com un somni, un que semblava difícil d’assolir. Era un repte, una aventura, una idea boja que amb esforç i dedicació vam aconseguir convertir en realitat. Però construir-lo no va ser una tasca fàcil. Va caldre posar l’ànima a cada detall, a cada decisió, a cada moment. No ho vaig fer sol, és clar. Mireia ha estat aquests darrers 9 anys i segueix sent una peça fonamental en tot això. Mireia, amb la seva capacitat de veure sempre la llum els dies foscos, amb el riure que il·lumina qualsevol situació i amb el seu lliurament incondicional. Ella no és només la meva companya en aquest projecte, és la meva aliada, el meu confident i la força silenciosa que m’ha permès tirar endavant quan les coses es compliquen. Junts, hem donat forma a MasTorrencito, no només com un lloc físic, sinó com una llar en el sentit més profund de la paraula.
Cada racó d’aquest lloc té la seva història, i cada història està impregnada d’amor. Perquè si alguna cosa defineix MasTorrencito és l’amor: l’amor envers els gossos, envers les persones, envers la natura i envers la vida mateixa. Recordo perfectament la Srta. La Manuela, amb la seva mirada tranquil·la i sàvia, com si pogués llegir la meva ànima sense necessitat de paraules. A Don Markos i el Senyor Mastín, omplint els dies de carreres esbojarrades, amb aquesta energia desbordant que només els gossos tenen. Max, sempre lleial, sempre disposat a estar al meu costat, com una ombra silenciosa. I Macarena, amb la seva tendresa infinita, aquella dolçor que conqueria fins i tot els cors més durs. Ells, els nostres primers companys, van ser els qui ens van ensenyar el significat veritable de l’amor incondicional. Tot i que ja no estan físicament, la seva presència se sent a cada racó de MasTorrencito. Són a l’aire que respirem, al vent que acarona els arbres, als capvespres que pinten el cel de colors càlids. I sobretot, són al meu cor, on sempre viuran.
Avui, el present l’omplen Mamas, Mastitwo, Maky i Masto. Cadascú amb la seva personalitat única, amb les seves entremaliadures, amb els seus gestos que ens fan riure i, de vegades, desesperar una mica. Mames amb el seu caràcter protector, Mastitwo amb aquesta espurna juganera, Maky amb la seva dolçor autista i Masto amb la seva energia infinita i amor per les pedres. Ells són els que avui omplen les nostres vides d’alegria i ens recorden cada dia com som d’afortunats de compartir les nostres vides amb ells. Perquè els gossos tenen aquesta capacitat única d’ensenyar-nos a viure el present, de recordar-nos allò que realment importa.
Però MasTorrencito no seria el que és sense totes les persones i els gossos que han passat per aquí al llarg dels anys. Han estat milers, literalment milers, els que han creuat aquest llindar. Cadascú amb la seva història, amb la seva energia, amb el seu amor. Recordo amb especial afecte Roberto i Ines, els nostres estimats italians, que van estar aquí des del primer dia. Aquest primer dia va ser com llançar-se al buit, ple de nerviosisme, emoció i una mica de por. Avui, tants anys després, segueixen sent part d’aquesta família. Amb la seva rutina inconfusible: Ines matinant per passejar Guapi, cafè a la mà, i sempre responent amb el seu característic encongiment d’espatlles quan li pregunto: “Avui us aneu?”. La seva resposta, “Potser”, sempre em fa riure. Són aquestes petites coses, aquestes rutines, les que han donat forma a l’ànima de Mas Torrencito.
I després hi són tots vosaltres, els nostres hostes, la nostra família estesa. Cada persona que ha passat per aquí ha deixat una petjada inesborrable. Alguns van arribar a la recerca de pau, altres per compartir rialles, i altres, simplement, per guarir. Aquí hem compartit llàgrimes, abraçades, històries d’amor i comiats. Hem viscut moments de joia desbordant i altres de tristesa profunda. Però cadascun d’aquests moments ha contribuït a fer de MasTorrencito el que és avui: un lloc on la vida, amb tots els llums i les ombres, es viu intensament.
Ahir, 28 de desembre, vam fer aquella broma que em va deixar reflexionant: ¿ què seria de mi si algun dia hagués de deixar MasTorrencito? Aquesta idea, encara que sigui només una possibilitat, pesa al meu cor. els gossos, de vosaltres. És part de la nostra història, del nostre esforç, de les nostres vides. terreny. Cada pedra, cada arbre, cada racó de Mas Torrencito guarda els records de gairebé dues dècades de vida. I sempre que parlo amb la Mireia sobre el futur, li dic, mig de broma, mig de debò: “Quan arribi la meva hora, m’incinerin i em facin fora a la fossa sèptica”. Perquè fins i tot aquesta fossa, en la seva peculiar manera, és part d’aquesta història.
És cert que som animals de costum i que la vida ens ensenya a adaptar-nos-hi. Però també és cert que hi ha llocs que són irreemplaçables. I MasTorrencito n’és un. No per les parets, ni pel terreny, ni tan sols per la bellesa natural. És irreemplaçable perquè aquí s’han teixit històries que no podrien repetir-se a cap altre lloc. És l’esforç de tants anys, l’amor dels gossos que ens han acompanyat, i la màgia de les persones que han fet d’aquest lloc una cosa única.
Si algun dia hagués de marxar, ho faria amb el cor trencat, però ple de gratitud. Gratitud per tot allò que MasTorrencito m’ha donat. Perquè aquest lloc no és simplement un lloc. És un cor que batega amb força, amb amor, i amb les milers d’històries que s’han viscut aquí. Històries que romandran per sempre, en mi, a la Mireia, als gossos ia tots vosaltres.
Així que, passi el que passi, MasTorrencito viurà per sempre. A les nostres ànimes, a les nostres memòries, ia cada racó d’aquest lloc màgic que hem tingut la sort de dir llar.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí
