No, no eren guarros… Eren MOLT guarros! I mira que jo acostumo a tenir paciència, que en aquesta feina ja estic curat d’espant. Però el que ens trobem aquesta vegada… L’habitació dels guarros by MasTorrencito
No té nom. No ho té! Sincerament, jo no entenc si ens estem tornant idiotes o si simplement hi ha gent que ha perdut la decència. a mi em faria vergonya! Però no una vergonya normal, no… vergonya d’aquelles que et fan voler canviar-te el nom i mudar-te a un altre planeta!
Perquè ells, tan campants, ens van deixar una habitació que… No sé com explicar-ho sense que em torni a pujar la jugular. Una nit. Una sola nit. I l’habitació… No, no estava bruta. Anomenar això “brut” seria insultar la brutícia. Ens van deixar un camp de batalla! T’ho juro, gairebé ens va faltar treure pintura i brotxes per restaurar allò. Les noies de l?equip van estar més d?una hora netejant. Més d´una hora. I això que som un equip ràpid, però allò no tenia solució fàcil.
Vam haver de canviar-ho tot: llençols, fundes, cobrematalàs, el nòrdic, la funda del nòrdic, el cobrellit, tot! I no m’oblido del llit supletori, que a sobre era un sofà tancat. Tancat, eh? Ni l’havien fet servir, però igualment estava cobert de brutícia. Fins i tot el cobrellà d’aquell sofà estava fet un fàstic. Les tovalloles… Ai, les tovalloles! No és que estiguessin brutes, no… Això seria poc dir! Semblava que les havien fet servir per netejar un estable. Terra, taques, tot impregnat. Com si les haguessin arrossegat per terra. I parlant de terra… L’habitació estava coberta de terra. Semblava que havia passat una tortura per allà dins. No sé com ho van aconseguir, però era com si haguessin vingut a destruir, no a dormir.
I quan creia que no podia ser pitjor, me’n vaig anar al bany. I és clar, tres quarts del mateix. Mira, el bany era… No sé ni per on començar. De debò. La dutxa era directament un escàndol. La de pèls i brutícia que hi havia a dins era per fer-li fotos de com era de surrealista! Semblava que havien rentat els seus gossos allà mateix i, per descomptat, deixat tot: pèls, terra, mugre… com si allò fos un parc per a mascotes en comptes d’una dutxa. I mira que jo tinc gos, d’acord? I que els gossets en general no em molesten, però això… Això era un desastre absolut ! I no només la dutxa, eh. El bany sencer estava fet un crist. Papers tirats, restes de terra, una olor que millor no descric… No sé si ho van fer a propòsit o si és que, de debò, viuen en una cort i no saben comportar-se fora del seu hàbitat natural.
I el pitjor: es van anar sense dir absolutament res. “Ressssssss”, com si fossin ninjes de la porqueria, deixant el caos enrere perquè ens ho trobéssim de cop. De veritat, quina cara més dura! Perquè això no té cap excusa. Si en una tarda-nit van deixar així una habitació i un bany, no vull ni imaginar com serà casa seva. O bé viuen en un lloc igual de fastigós, o casa seva està impecable perquè allà sí que es preocupen, i aleshores el que són és uns SINVERGÜENZAS, MALEDUCADOS I GUARROS que no tenen ni el més mínim respecte pels altres.
Perquè no parlem d’una distracció, no… Això va ser una autèntica declaració de guerra al bon gust i la higiene! T’ho dic de cor, cada cop que ho penso em pugen les pulsacions. Miro el meu rellotge i el cor se’m posa a 120, com a mínim. La jugular em batega tan forta que crec que explotarà. I no hi ha til·la que em calmi això.
Sincerament, si aquesta gent alguna vegada torna a allotjar-se en algun lloc, els haurien de fer signar un contracte especial: “No guarros, no destrosses, o es queden dormint al carrer”. Perquè jo, després d’això, no sé si els podria tornar a veure a la cara sense perdre els nervis.
Això sí… ells impol·luts, divins de la mort. Bonics, prims, ell musculós i amb molt bona pinta, ella súper moderna amb els seus tatuatges i pírcings, com si vinguessin d’una portada de revista. De revista, però deixant darrere seu el caos d’una pel·lícula de terror!
I com a reflexió final… Hi hauria d’haver un portal o pàgina web on els propietaris d’hotels o cases rurals poguéssim puntuar els clients. De debò, igual i de la mateixa manera que ells ens poden puntuar a nosaltres. Sigui cert o incert allò que ells diguin, tenen el poder d’opinar i ens afecta. Però nosaltres, que suportem desastres com aquest, no podem dir ni una paraula. Ni advertir-ne d’altres sobre qui són guarros, maleducats i pocavergonyes. És injust, i cada cop que passen coses així, ho tinc més clar: aquest portal hauria d’existir ja!
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí