Dormen en pau, somien amb res,
una carícia és la seva jornada.
Sense preocupacions, només el moment,
la seva lleialtat, un sentiment pur.
Ens segueixen al bany, vigilen a poc a poc,
al seu món simple, tot és una abraçada.
Ens ensenyen la vida, sense més ambició:
amor, companyia i un cor.
Aquesta és la que porten els meus estimats gossos… Ai, quina enveja! I no precisament una enveja sana. Ells viuen una vida que molts voldríem per a nosaltres mateixos: plena de tranquil·litat, amor i simple felicitat. La mala vida… Quina enveja! by MasTorret
Una existència lliure de preocupacions, d’estrès, d’alarmes a l’alba. Viuen al seu món perfecte, on el més important és gaudir cada moment, com si cada dia fos una festa.
Passen el dia… bé, ja saps, dormint plàcidament sobre el sofà, amb aquestes postures impossibles que només ells aconsegueixen i que semblen tretes d’una comèdia. I si no estan dormint, estan menjant, sempre amb aquest entusiasme que sembla dir: “Aquest és el millor plat del món!” (encara que sigui la mateixa croqueta que els dónes diàriament). I si no estan menjant, juguen. Corrent com bojos pel jardí, perseguint pilotes, mossegant les seves joguines favorites o reptant-te amb la mirada perquè els persegueixis.
I quan no en fan res, busquen carícies.
Amb aquestes mirades que et travessen l’ànima, les potes que et toquen suaument per demanar atenció. És com si et recordessin: “Escolta, aquí estic. No t’oblidis de mi.” Posen el cap a la cama, et llepen la mà o s’estiren panxa enlaire, amb l’esperança que no resisteixis la temptació de gratar-los la panxa. Com es podria resistir algú? No hi ha res com sentir la connexió pura i desinteressada que tenen amb tu.
Per descomptat, hi ha moments en què semblen estar simplement gaudint de la seva pròpia existència. Els veus gratant-se una orella amb total concentració o mirant per la finestra, fascinats amb una cosa que tu mai no aconseguiries notar: un full que cau, un ocell que vola, o fins i tot el no-res. I mentre tu corres d’una banda a l’altra, amb mil coses al cap, ells hi són, a la bombolla de calma, gaudint del que per a nosaltres passa desapercebut.
La vida de gossos… qui la pogués tenir?
Perquè aquests gossos, almenys els nostres i els dels nostres clients, viuen com a autèntics déus. Estimats, mimats, envoltats d’amor i cures. No coneixen l’estrès de pagar factures, preocupacions laborals o drames emocionals. Però, malgrat això, sempre són al teu costat. Fins i tot quan no entenen els teus problemes, els senten. Ells no necessiten comprendre què estàs passant; en tenen prou de saber que necessites companyia, i hi seran. Sempre.
Sempre són feliços.
Aquesta és la seva màgia. No importa el que passi al seu voltant, sempre troben la manera de somriure’t (sí, els gossos somriuen). Les cues es mouen com si fossin banderes onejant el vent, demostrant que no necessiten grans coses per ser feliços. Perquè la teva felicitat ets tu. Ets el seu món sencer.
Si t’aixeques a la nit a beure aigua, ells ho noten. Potser et segueixin al bany, com si estiguessis fent una mica de vital importància que no es volen perdre. O potser es quedin on són, però amb un ull entreobert, atents que tot estigui en ordre. Són els teus guardians silenciosos, sempre presents, sempre alertes, però sense fer soroll. Tant se val si estàs ocupat, si tens un mal dia o si amb prou feines els pares atenció. Per ells, el més important és que estiguis a prop.
Aquesta lleialtat és una cosa que no es pot explicar amb paraules.
És un agraïment profund cap a nosaltres, els seus amos, pel simple fet de ser-hi. Ells només demanen això: la teva presència. No necessiten regals cars, ni grans aventures. En tenen prou amb una tarda al sofà, sentint la teva calor, mentre el món segueix girant a fora. La seva vida és senzilla, sí, però omple de sentit.
Ells no jutgen els teus errors. No critiquen les teves decisions. No es molesten per ximpleries. Només hi són, amb tu, passi el que passi. I això ens dóna una lliçó de vida que molts hauríem d’aprendre.
Potser la vida de gossos no sigui tan “dolenta” després de tot. Potser són ells els que tenen tot el que realment importa: amor, tranquil·litat, i algú a qui estimar incondicionalment. I potser, la propera vegada que els vegis adormits en aquest sofà, amb la panxa a l’aire i les potes tortes, hauries de pensar: “Tant de bo algun dia jo pugui viure amb aquesta pau.”
Perquè, al final del dia, ens ensenyen que la felicitat està en les coses més simples. I això, estimat amic, és una cosa que tots hauríem d’envejar.
Què opines? Creus que és veritat? Pel teu comentari… 😊
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí
