Hi ha dies que t’aixeques i et preguntes: I si ho deixo tot i començo de zero? És un pensament que martelleja la ment dels qui, com nosaltres, viuen en aquesta muntanya russa anomenada vida d’autònom. La Realitat dels Autònoms: Una Narració de Vida by MasTorrencito
I no és estrany, saps? Cada setmana conec algú que em diu el mateix: “Ho enviaré tot a la merda”. I jo sempre els responc: No el manis a la merda. Tanca aquesta etapa, pren-te un mes o dos, reflexiona i decideix el que realment vols. Perquè dir-ho és fàcil, fer-ho no tant.
La vida d’autònom no és idíl·lica, encara que des de fora ho sembli. Alguns pensen que ser el teu propi cap és alliberador, i és clar, té la seva màgia, però també la càrrega. “Jo t’envejo”, em diuen alguns. I jo sempre els contesto amb un somriure amarg: “Compra’l! Per a tu, tot teu”. Perquè deixar de dependre d’un sou fix per dependre exclusivament de tu mateix o de l’economia dels altres, no és una decisió que es pren a la lleugera.
El Camí Difícil de Fer-ho Solo
Ser autònom és fer malabars amb foc: ofertes que saps que no et faran guanyar un euro, però que almenys “mouen diners”. Escrivint textos, publicant en xarxes, invertint a Google Ads, pagant SEO, contractant un community manager… i de vegades, sense resultats visibles. I mentrestant, les despeses no esperen: el préstec, els proveïdors, les factures d’electricitat, les inversions… Tot arriba puntualment, encara que l?ingrés no.
Baixar preus per ser competitiu fa mal, sobretot quan això significa pagar comissions per plataformes que et porten clients. Fa mal, però almenys saps que el negoci continua viu. És el cercle etern: pagues perquè hi ha clients, i tens clients perquè pagues. Però, fins quan?
El Fred Silenci dels Dies Buits
Saps què és el més dur? Els dies buits. Aquests dies en què no hi entra ningú. Dies en què has gastat un dineral en calefacció per mantenir la casa calenta i acollidora, has netejat cada racó per estar llest per si de cas, i no passa res. Només silenci. Fas comptes i t’adones que aquest dimarts qualsevol, amb -3 graus fora, només ha significat més despesa, més inversió, sense ni un ingrés que ho justifiqui.
I quan alguna cosa surt malament, mai no ho farà en el moment oportú. No es trencarà la caldera un dilluns amb la casa buida, ni el cotxe no fallarà un diumenge tranquil. No. Ho farà un divendres a la tarda, quan tens clients a la porta i no hi ha manera de reaccionar. És la llei de Murphy. És la vida mateixa, rient a riallades.
Reflexió i Realitat
Des d’aquí, des d’aquesta experiència que molts compartim, us dic una cosa: no és tan bonic, ni tan fàcil, ni tan idíl·lic com sembla. I això està bé. Perquè la vida, la vida veritable, no és un conte de fades. És esforç, lluita, caigudes i, si tens sort, moments de satisfacció que justifiquen tot el sacrifici.
Així que, si algun dia decideixes començar de zero, fes-ho. Però fes-ho amb els ulls ben oberts. Medita-ho, planifica-ho i, sobretot, fes-ho perquè és el que realment vols, no perquè estàs fugint del que ja tens. Perquè si alguna cosa he après en aquesta carrera interminable, és que la clau no és evitar els problemes, sinó aprendre a viure amb ells.
Al final, la vida és això: un joc d’equilibri on l’única constant és el canvi.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècd
