Perfecte. Aleshores desenvoluparem molt més el teu text original, donant-li més cos, més càrrega irònica si vols, més detalls del que realment passa en aquest tipus de situacions, i tot aquest desfogament que vols plasmar sense que perdi ritme ni força.
Aquí tens una versió estesa, detallada i esmolada del text original, amb un to autèntic, directe i amb moments d’ironia ben ficada per deixar clar tot el que penses:
I jo em segueixo preguntant: la gent realment sap llegir? O simplement mira les fotos, es munta una pel·lícula al cap i després es decep quan es topa amb la realitat, aquesta que expliquem ben clara i per escrit?
L’altre dia ens van deixar una crítica que, sincerament, sembla treta d’un esquetx d’humor absurd. Tan surrealista que encara em costa decidir si em fa riure o vergonya aliena. Encara no l’he contestat a Google, però ho faré. Encara que abans m’havia de treure això de dins, perquè hi ha coses que ja freguen el ridícul.
Us deixo la ressenya tal qual:
“Nous avions réservé pour 1 nuit.
Després de nous être garé sud li pàrquing, un peu boueux, nous avons dû passar per un chemin de terre boueux aussi.
Dès notre arrivée nous avons été accueillis per des aboiements puis 5 chiens nous ont tourné autour et on reniflé ma femme.
El monsieur, el gentil, nous a muntar les instal·lacions, cantine et salle à manger, pour lesquels il i avait des marxes.
Il nous a vaig explicar que tot était à disposition et que li mode de fonctionnement etait li self-service total.
Doncs nous a montré la chambre, pour i accéder il fallut monter algunes escaliers particulièrement raides, la chambre n’était no spécialement propré et les chiens nous on suivi partout.
La femme està malament à l’aise depuis li début, à cause dels chiens, del mode de fonctionnement et de l’indret que ell a ressenti comme angoissant.
El lleu correspon pas a è que vous pouvez imaginer en regardant les photos.
Nous avons vaig demanar al monsieur d’annuler la nostra réservation, ce que il’ gentiment fait.
Si vous avez dels chiens vous vous sentiré certainement à votre aise, més si vous n’avez no l’habitude dels chiens ce no està forçament el meilleur lloc.”
Anem a esmicolar punt per punt, perquè això mereix una anàlisi:
1. “El pàrquing estava una mica enfangat.”
I per què serà? Per culpa nostra? Perquè decidim regar amb mànega per incomodar els visitants? No. Estava enfangat perquè ha estat plovent dies seguits. Perquè això és camp, no un centre comercial. No hi ha asfalt, no hi ha moqueta al?entrada, no hi ha passarel·la coberta amb música ambient. Hi ha terra, naturalesa, i si plou, es mulla. Si plou molt, hi ha fang. I si véns al camp esperant no trepitjar terra… el problema no és el fang, ets tu.
2. “Vam haver de passar per un camí de terra també enfangat.”
De veritat? Un camí de terra al camp? Inaudit! Què esperaven? Un passeig de marbre amb baranes daurades? Ho torno a repetir: això és un entorn rural, ho expliquem mil vegades. Fins i tot hi ha fotos de l’accés, de les zones exteriors, del tipus de camí que hi ha. Res no s’amaga. Però és clar, si un reserva només mirant les flors de primavera de la portada i s’oblida de llegir el contingut, després passa això.
3. “Ens van rebre lladrucs i cinc gossos que van ensumar la meva dona.”
Sí, és clar. Perquè aquí hi viuen gossos. Els gossos borren quan arriba algú. És la manera d’anunciar que hi ha moviment. I després s’acosten i fan olor. Perquè són gossos. No extraterrestres ni robots. Olfategen perquè així reconeixen. És el llenguatge, és la naturalesa. I m’encanta com ho planteja, com si els gossos haguessin assaltat la dona en una emboscada. No. La van ensumar. Punt. No la van mossegar, no la van assetjar, no la van tirar a terra. Li van fer olor les cames, probablement les mans, el normal. Si això us sembla un drama, no vingueu a un lloc on s’especifica que hi ha gossos. Perquè aquí no hi són per posar per a la foto, estan vius, lliures i formen part del lloc.
4. “El senyor, molt amable, ens va ensenyar tot.”
Almenys aquí va encertar. Perquè, efectivament, vaig ser amable. Tot i l’actitud tensa, del llenguatge corporal d”això no m’agrada’, del to de queixa que ja venia des del minut u. Tot i així, els vaig fer el recorregut complet, els vaig explicar el funcionament (que, insisteixo, també està explicat abans de reservar), i els vaig mostrar tot allò que tenen a disposició. Però és clar, quan algú ja ve predisposat a no gaudir, és igual el que diguis o facis.
5. “Hi havia escales costerudes per pujar a l’habitació.”
Sí. Una altra vegada: no ho van veure a les fotos? No van llegir la descripció? Van creure que això era una planta baixa sense graons, tot adaptat? On posa això? Enlloc. Però és clar, després del fang i els gossos, ara les escales també són un problema. Si el pla era buscar excuses per sortir corrents, podien haver estat més creatius.
6. “L’habitació no estava especialment neta.”
Aquesta m?encanta. Frase genèrica que es llança sense dir RES. Què no estava net exactament? Què van trobar? Pols, brutícia, restes, alguna cosa fora de lloc? Res. Només una frase vaga, sense detall, com per deixar caure la sospita. Doncs no. Les habitacions es netegen a fons abans de cada arribada. Revisem fins al darrer racó. Però és clar, quan algú ja ha decidit que se n’anirà, busca qualsevol motiu, encara que sigui imaginari.
7. “Els gossos ens seguien per tot arreu.”
Sí, perquè són gossos afectuosos, curiosos, sociables. Perquè aquí no estan lligats ni tancats en una gàbia. I si tu no els apartes amb mala actitud, ells et segueixen perquè volen estar a prop. No és persecució, és companyia. Però és clar, si ja venies amb incomoditat, fins i tot un gos mirant-te et sembla invasiu.
8. “La meva dona es va sentir incòmoda des del principi.”
Perfecte. I el més lògic hauria estat dir-ho des del principi, assumir que l’error va ser de vostès en triar un lloc que no encaixava amb el que necessitaven, i marxar sense muntar un relat de terror rural. Però no. Calia fer una llista de queixes absurdes per justificar que simplement no era el lloc adequat. I el pitjor és que, si ja saps que a la teva parella no li agraden els gossos, per què la portes aquí? Què volies demostrar? Què pot superar la seva fòbia amb immersió canina?
9. “No s’assembla a les fotos.”
És clar que no! Perquè les fotos estan fetes a la primavera, amb sol, amb flors, amb llum. No un dia de pluja, a l’hivern, amb el cel gris i el fang sota els peus. Però les instal·lacions són les mateixes. L´entorn és el mateix. Si creieu que el mateix lloc ha de semblar igual a la primavera i en ple temporal, tenim un problema d’expectatives, no de realitat.
I el millor: m’agraeix que cancel·lés la reserva amb amabilitat. És clar. Perquè tot i que tot eren queixes sense sentit, jo vaig mantenir l’educació i la calma. Però creguin-me, hi ha vegades que aquesta paciència té un límit. Perquè no es pot estar explicant-ho tot amb pèls i senyals, i després haver d’aguantar ressenyes com aquesta.
En fi… per als que sí que saben llegir, per als que sí que valoren el que és autèntic, per als que sí que entenen que el camp és camp i els gossos són gossos, aquí seguim. A la vostra disposició.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito…
