Aquesta frase ens l’hem dit molts, mirant el nostre gos mentre dorm als peus del sofà, o quan ens rep com si tornéssim d’una guerra… després de baixar només les escombraries.
I la resposta no té misteri, ni poesia rebuscada.
És simple, directa, i brutalment certa:
Perquè com que t’estima un gos, no t’estimarà ningú.
Un gos no té doble fons. No menteix. No juga amb segones intencions.
No et fa afecte només si et portes bé. Te’l dóna perquè sí. Perquè ets la teva persona.
Ho dónes per fet al principi, però amb el temps t’adones:
Aquest amor que no demana res, que està sempre, que no se’n va ni encara que tinguis un mal dia, ni encara que no tinguis ganes, ni encara que la vida t’estigui donant la volta…
aquest amor val or . I no ho trobes fàcilment entre humans.
De vegades, mentre veiem passar històries a Mastorrencito, riem (per no plorar) del contradictori que pot arribar a ser l’ésser humà.
Gent que té gossos i té por.
Propietaris que els porten com si fossin un moble decoratiu.
Altres que diuen estimar-los, però no saben ni com es diu el seu.
I no obstant, aquí són ells. Els gossos. Fidels, nobles, aguantant les nostres neures, les nostres absències, les nostres poca traça.
Molts saben més d’emocions humanes que els humans.
I si no, que preguntin a Manuela .
Ahhh… Manuela.
Aquesta gossa tenia un radar que ni la CIA.
Era increïble.
Tu la veies a la recepció i sabies, només per com mirava un client que acabava d’arribar, si la cosa anava bé… o millor preparar el botó de “cancel·lar reserva”.
—Coneixes aquest?
—No. Primera vegada que ve. Però gairebé segur que també serà la darrera.
—I com ho saps?
—Perquè la Manuela n’ha passat com de menjar fang.
I al final, zas!, tot encaixava. No fallava mai.
Era com si digués: “amb aquest, no vull tracte” , i al cap de poca estona ja sabíem per què.
I és que ells, els gossos, ho fan olor. Ho noten.
Veuen coses que nosaltres triguem setmanes a detectar.
I no ho fan amb odi, ni amb prejudicis. Ho fan amb instint. Amb aquesta saviesa peluda que tenen els que no parlen, però ho diuen tot.
I és per això, justament per això, que ens fan mal tant les pèrdues, que ens marquen els records, que en seguim parlant anys després com si acabessin de sortir per la porta.
Perquè van deixar empremta. De la bona. De la qual no se’n va.
Perquè el seu amor no té data de caducitat.
Reflexió final
Tenir un gos no és cap moda, ni caprici. És un compromís emocional dels de debò.
És un vincle pur que només t’exigeix una cosa: ser-hi.
Així que si tens la sort de compartir la teva vida amb un, valora’l.
No com un “animal”, sinó com aquest ésser que va triar estimar-te sense condicions , encara que tu no sempre estiguis a l’alçada.
I si no ho has tingut encara, no te’n compres un.
Guanya’t un.
Perquè quan un gos et dóna el cor…
t’ho estàs jugant tot.
I creu-me: val la pena.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito…
