Ayyy… que no sé ni per on començar.
A veure… també cal posar-se en situació. Tornar mentalment a aquell moment exacte. Perquè si ho penso ara, amb calma, amb el sol fora i un cafè a la mà, ni se m’hauria passat pel cap. Però és clar… quan ets a dins, quan ets amb la sang calenta i el cos encès… aquí és una altra història.
Però comencem.
Tot va començar un matí d’hivern, aquí, a MasTorrencito. Un matí com tantes altres. M’aixeco a les cinc. Em faig un cafè. Després un altre. Obro l’ordinador. Miro reserves, contesto mails, llegeixo els whatsapps dels que volen saber si poden venir amb gos, amb gat o amb sogra (que en el fons, de vegades és el mateix).
I després, això de sempre: em poso a fer els bescuits. Pa de pessic de iogurt, de xocolata, de poma… el de sempre. El forn encès, l’Spotify amb alguna llista tranquil·la, i jo, en pau.
Baixo a muntar les taules per esmorzar. Col·loco tovallons, coberts, melmelades, somriu per a mi mateix perquè sé que els de l’habitació 3 em demanaran “llet de civada” i després es menjaran tres croissants de mantega. Tot bé. Tot flueix.
I de sobte… ping!
Notificació de Booking.
“Tens una nova ressenya.”
Bé, això passa cada dia. Les ressenyes són com els xurros: unes surten millor, altres pitjor. Però aquesta tenia alguna cosa estranya. Aquest to. Aquesta vibració estranya a l’estómac, com quan saps que alguna cosa no va bé.
Entro.
Un 1.
UN UN.
I em dic: “Però què ha passat?”
Començo a llegir.
El text era gandul, com escrit per algú amb sanya però sense valor. Ni una queixa concreta. Res útil. Només frases del tipus:
“No era el que esperàvem.”
“Massa fred.”
“L’amfitrió sembla simpàtic, però…”
Aquest maleït “però”.
Veig qui l’ha escrit… i veig això:
Anònim.
COM QUE ANÒNIM?
I aquí em comença a bullir tot. El cafè, la sang, el forn, la playlist de Spotify, TOT.
Començo a lligar caps. Miro dates. Miro quins hostes tinc avui. I aquí ho veig. És ELL.
Un oncle que continua allotjat a la casa. En aquell moment. En una de les habitacions. Un amb qui havia parlat la nit anterior, que em va demanar recomanacions de restaurant, que em va dir que li encantava l’entorn, que havia dormit com una rata.
Un oncle que aquell mateix matí (el d’ahir) m’havia dit “bon dia” amb un somriure.
¡¡ I resulta que m’ha clavat un UNO a Booking!
I a sobre s’amaga darrere d’un “anònim”?
Allà vaig anar directe al despatx, amb el mòbil tremolant a la mà. Em vaig asseure. Em vaig tornar a fer un altre cafè que ja no sabia res. I li vaig escriure. Perquè jo, abans d’imaginar coses, intento entendre’l. Així que li envio un missatget educat:
“Hola! He vist una ressenya recent que crec que és teva. M’ha sorprès, la veritat… ha passat alguna cosa? Hi ha alguna cosa que no t’hagi agradat?”
Van passar cinc minuts.
Deu.
Mitja hora.
Res.
Silenci.
Ni llegit.
I aquí, exactament, va ser quan em va canviar la cara. Se’m va esborrar el somriure d’amfitrió zen.
Perquè no va ser la ressenya en si. No va ser el número. Va ser la traïció. El teatret. El tot bé de front i el punyal per l’esquena.
I amics, us ho juro, aquest va ser el moment.
El moment exacte en què vaig pensar:
“Avui mato algú.”
Però és clar… el que va passar després ja és una altra història.
I no sé si esteu preparats per això.
Què faré…?
Li miraré malament, em posar traveta, li….??????
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per a caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito… Clickea aqui…
