De vegades la vida et sorprèn amb persones que arriben per recordar-te que la família no sempre ha de ser de sang. Això em passa amb el Nil. El Nil: El Fill Que Mai Vaig tenir
Sent sincer, jo no tinc fills, però si la vida m’hagués donat l’oportunitat de ser pare, sense dubtar-ho ni un segon, hauria volgut un fill com ell. I no ho dic per dir; ho dic perquè Nil té aquesta barreja perfecta de bondat, intel·ligència, tendresa i alegria que fa que qualsevol persona que el coneix se senti afortunada.
Un Nen Que Et Roba el Cor
Des del primer moment que el vaig conèixer, vaig saber que era especial. Hi ha alguna cosa en ell, una mena de llum, d’energia, que fa que vulguis tenir-lo sempre a prop. El Nil no és només un xaval simpàtic, és algú que connecta de debò amb les persones i els animals, que escolta, que riu, i que et fa sentir com si fossis el més important del món quan ets amb ell.
Sempre està disposat a qualsevol pla, però el que més m’agrada és que mai no busca ser el centre d’atenció. La seva presència és com una abraçada càlida: et fa sentir còmode, bé, feliç. que es trobe fàcilment.
La Màgia amb els Gossos: Com si Fora Un Més
Si hi ha alguna cosa que em fon el cor, és veure’l amb els meus gossos. Masto, Maky, Mamas i Mastitwo ho adoren, i no n’hi ha per menys. Quan el Nil està amb ells, no hi ha crits, no hi ha ordres; només hi ha complicitat. S’asseu a terra a la seva alçada, els acaricia, els parla com si fossin els seus millors amics, i ells responen amb lametons, cues que no paren de moure’s i aquesta felicitat que només els gossos saben mostrar.
Un cop, mentre el veia jugar amb ells, em vaig quedar pensant: “Si hagués tingut un fill, tant de bo hagués tingut aquesta connexió tan especial amb els animals.” Perquè Nil no només els dóna afecte, també els entén. Sap quan Mamas necessita manyagues extra, quan Mastitwo està ple d’energia i necessita córrer, i fins quan Maky simplement vol seure al seu costat i gaudir de la seva companyia. És una cosa que no s’ensenya; simplement es té.
Converses Que Alimenten l’Ànima
L’altre que em fascina de Nil és com omple la casa de vida. Quan som a la cuina, no és només el bullici dels plats o l’aroma de la pizza al forn. És el Nil explicant una història, compartint una anècdota o preguntant alguna cosa amb aquesta curiositat genuïna que et fa sentir que el món encara té esperança.
Recordo una vegada que estàvem preparant un àpat. El Nil, amb les mans plenes de massa de pizza, va dir: “Saps? Si pogués triar qualsevol època per viure, crec que triaria aquesta, perquè així puc ser aquí, amb vosaltres i els gossos.” Va ser una d’aquelles frases que et desarmen perquè no la diu qualsevol, i encara menys un adolescent.
En un món on la majoria dels xavals no deixen anar el mòbil, el Nil és completament present. Parla, riu, escolta. I no només escolta per cortesia, escolta de debò, amb aquesta mirada que et diu: “El que m’estàs explicant importa.”
Una Educació Exemplar
És clar que el Nil ve d’una família que ha fet bé les coses. Però no és només educació; és també la seva naturalesa. Perquè pots ensenyar-li a algú a ser educat, però no pots ensenyar-li a ser bondadós de cor. I el Nil ho és. És respectuós, generós i sempre té un gest amable o una paraula d’agraïment.
Un cop em va dir: “Gràcies per convidar-me, sempre m’ho passo increïble aquí.” I ho deia amb tanta sinceritat que em va deixar pensant. “Quants adolescents es prenen el temps per dir una cosa així?” Aquesta combinació de gratitud i alegria és allò que ho fa únic.
El Nil i l’Obra de Teatre a Vilobí d’Onyar: Una Lliçó d’Emocions
Hi ha moments a la vida que, sense esperar-los, et colpegen directe al cor. Un d’aquells moments me’l va regalar Nil, i va ser durant una obra de teatre a Vilobí d’Onyar. Mai ho oblidaré, perquè fins i tot jo, que acostumo a ser força dur amb els nens (val, una mica cafre, ho admeto), em vaig emocionar d’una manera que no havia sentit en anys.
La Sorpresa al Teatre
El dia va començar com qualsevol altre. No tenia un gran pla, però vaig saber que hi havia una obra de teatre al poble, i vaig pensar: “Per què no? Una cosa diferent per variar.” Vaig arribar sense gaires expectatives, em vaig asseure al fons del teatre i em vaig preparar per veure què vingués. Però el que no sabia era que aquell dia no només gaudiria d’una funció; seria part d’una cosa molt més especial.
De sobte, ho vaig veure. Hi havia Nil, a l’escenari, vestit per al seu paper, amb aquesta espurna als ulls que sempre el caracteritza. No sabia que formava part de l’obra, i encara que no sóc dels que s’emocionen fàcilment amb aquestes coses, admeto que em vaig quedar impressionat. Nil no era només un nen més actuant; tenia una presència, una confiança, que et feia voler seguir cadascun dels moviments. Però el millor encara havia de venir.
La Il·lusió als Seus Ulls
Al mig de l’obra, el Nil em va veure entre el públic. Al principi vaig pensar que ho havia imaginat, però no: els seus ulls es van il·luminar com si acabés de veure un vell amic al lloc menys esperat. No sé com descriure’l, però aquell moment va ser màgic. Una barreja de sorpresa, alegria i orgull es va dibuixar a la cara, com si el simple fet que jo fos allà fes que tot valgués la pena.
Quan va acabar l’obra i els actors van sortir a saludar el públic, el Nil em va buscar amb la mirada. I quan els nostres ulls es van trobar de nou, em va dedicar el somriure més autèntic i feliç que he vist mai. En aquell moment, alguna cosa dins meu, aquella cuirassa que acostumo a tenir amb els nens, es va trencar. Vaig emocionar-me d’una manera que no esperava. “Mira que ets cafre,” vaig pensar, “però aquest xaval et té a la butxaca.”
La Trobada Després de la Funció
Després de l’obra, vaig anar a saludar-lo. Estava envoltat de la seva família i amics, tots felicitant-ho, però quan em va veure acostar-me, va deixar tot el que estava fent i va córrer cap a mi. “No m’ho puc creure que hagis vingut!” em va dir, amb aquesta barreja de sorpresa i alegria que només algú com el Nil pot expressar.
“Doncs és clar que vaig venir,” vaig respondre, encara que en realitat ni jo mateix sabia per què havia acabat allà. aquí per a ell.
Em va abraçar amb aquesta sinceritat que els nens tenen quan estan realment emocionats. I encara que jo no sóc abraçades, aquest gest em va arribar a l’ànima. En aquell moment vaig pensar: “Si hagués tingut un fill, hauria volgut que fos com el Nil, algú que s’emociona per coses tan simples com que hi siguis per a ell.”
Una Lliçó de Vida
Aquella tarda a Vilobí d’Onyar em va deixar una lliçó que no esperava: de vegades, els moments més simples, com assistir a una obra de teatre, es poden convertir en records inoblidables. No pel que veus o fas, sinó com et fan sentir les persones que estan amb tu.
El Nil em va recordar que, encara que de vegades me les dono de dur, no fa falta gaire per tocar el cor d’algú. Només necessites un somriure sincer, una mirada plena d’il·lusió, o una abraçada que no demana res més que compartir un moment de felicitat.
I aquest és el Nil: un nen que, sense esforç, et recorda com n’és d’important ser present per a les persones que importen. Perquè al final, no es tracta de grans gestos ni paraules elaborades, sinó d’aquells petits instants que fan sentir que formen part d’una cosa especial.
Així que sí, jo que sóc més de gossos que de nens, em vaig emocionar aquell dia com feia anys que no em passava. I tot gràcies al crac del Nil. ❤
El Fill Que Hagués Somiat Tenir
Així que sí, ho dic sense titubejar: si la vida m’hagués donat un fill, hauria volgut que fos com el Nil. No perquè sigui perfecte (tot i que és a prop), sinó perquè té un cor enorme, una ment curiosa i una ànima que il·lumina tot al seu voltant.
És algú que entén el valor de les petites coses: una tarda jugant amb els gossos, una conversa a la cuina, o simplement ser-hi present, gaudint del moment. El Nil em recorda que no necessites grans plans ni coses materials per ser feliç; només cal estar envoltat dels qui estimes, siguin persones o gossos.
I encara que no sigui el meu fill, cada vegada que el veig jugant amb Masto o explicant una història a la cuina, no puc evitar sentir-me’n orgullós. Perquè Nil, amb el riure contagios i el cor d’or, ha trobat la manera d’ocupar un lloc especial en la meva vida i el meu cor.
És un crac, sí, però és molt més que això.
COMPARTIR-LO a les teves xarxes AMB ELS TEUS AMICS, Please…..!!!!!!!
Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!
—–
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí :