Manuela, la Cap de Mas Torrencito: Un Llegat de Respecte i Saviesa Perruna
A Mas Torrencito, casa rural on els gossos porten la veu cantant i les persones són benvingudes, la líder indiscutible era Manuela, una Golden amb l’elegància d’una reina i la paciència d’una mestra. Durant més de 16 anys, va veure passar milers de gossos per la seva llar i, no obstant, mai no hi va haver problemes amb ella. La seva autoritat no venia de la imposició, sinó del respecte que s’havia guanyat.
Escena: Un matí a Mas Torrencito
A l’ampli jardí de Mas Torrencito, un grup de gossos es rebolquen a l’herba, jugant despreocupadament. Manuela observa des del seu racó favorit, tranquil·la, amb aquesta mirada que ho diu tot. Un gos jove i atabalat, Toby, s’acosta amb massa confiança.
Toby: (voletejant al voltant de Manuela) Hola, hola! Tens una olor interessant! Puc jugar amb tu?
Manuela: (amb una mirada serena) Jugar sí. Faltar al respecte, no.
Toby: (amb una rialleta nerviosa) Respecte? Com s’hi juga?
Manuela: (s’incorpora amb dignitat) Es juga amb el cap, no amb les dents ni amb empentes innecessàries. S’hi juga sabent quan algú vol jugar… i quan no.
Toby mou la cua amb entusiasme i, de cop i volta, intenta muntar-se sobre Manuela. Un parell de gossos propers aturen el seu joc i observen expectants.
Manuela: (grunyi suaument) T’ho diré una vegada, cadell. Això no m’agrada.
Toby: (retrocedeix una mica, confós) Ah, no? Però amb altres funciona…
Manuela: (mirant-lo fixament) Jo no sóc altres.
Toby dubta per un moment, però com qualsevol jove atabalat, ho torna a intentar. Aquesta vegada, la Manuela es posa dreta, la seva postura més ferma.
Manuela: (amb veu greu) T’ho estic dient, Toby. No.
Rex, un gos gran que ha viscut a Mas Torrencito molt de temps, s’acosta amb un riure baix.
Rex: (xiuxiuejant Toby) Amic, t’està donant una oportunitat d’aprendre. Jo que tu la prendria…
Toby: (baixant les orelles) D’acord, d’acord… no ho faré una altra vegada.
Manuela: (tornant a la seva relaxada posició) Bon noi. Ara sí, corre amb els altres i gaudeix del dia.
Toby surt disparat amb la resta dels gossos, més savi que uns minuts abans.
Escena: A la terrassa, els humans observen
Miguel, el propietari de Mas Torrencito, està prenent cafè amb un parell de visitants. Un, Jaime, ha estat veient l’escena amb interès.
Jaume: (sorprès) Increïble… com es comuniquen sense necessitat de bordar ni barallar.
Miguel: (somriu) Perquè els gossos saben posar límits. Primer avisen, després tornen a avisar… i si els ignores, actuen.
Sofia, la dona de Jaume, assenteix amb el cap.
Sofia: (pensativa) És curiós… passa igual a la vida. Hi ha gent que no escolta fins que és massa tard i després se sorprenen de la reacció dels altres.
Miguel: (s’arronsa les espatlles) Exacte. Després anomenen agressius els gossos… quan en realitat, només han fet el que qualsevol faria si se sentís envaït.
Jaume: (rient) És com als bars. Qui molesta massa, al final, cobra.
Miguel: (rient també) Exacte! Però el que és bo dels gossos és que ells tenen més educació que molts humans.
Sofia: (mirant Manuela) Aquesta Golden és una sàvia. Tant de bo més persones n’aprenguessin.
Miguel: (aixecant la seva tassa de cafè en un brindis) A Manuela, la cap de Mas Torrencito. Per molts anys més de saviesa gossa!
Consell savi: El respecte és la clau de tota convivència. Aprèn a observar, escoltar i entendre abans d’actuar. Els gossos ens ensenyen cada dia que l’equilibri és a l’harmonia i als límits ben establerts. Si vols que el teu gos sigui feliç, comença per ser un amo conscient. I recorda, a la vida com al ramat, la veritable autoritat no s’imposa, es guanya amb respecte.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí
