On començar? 🤔 Aquesta anècdota té dues cares molt, però que molt perfilades: una graciosa i una altra… prou trista! A veure si algun de vosaltres endevina quin és quin… 😅 Allà anem! La Sra. Major, la seva Família i les Calcetes de La Perla 👵 💼
Fa uns anys, en un estiu qualsevol… ☀️ Vam rebre una reserva per a 7 nits a la suite per a una persona “una mica més gran”… o això deia la reserva. Va arribar el dia i, més o menys cap a les 12, apareix un cotxe. 🚗 D’ell en surt una noia d’uns 40 anys, i del seient del copilot, una senyora d’uns 80… amb una pinta estupenda i recolzada en un bastó. 💁♀️ 👵
S’acosten a la casa, em presento i els ensenyo tot: el bar, els salons, el chillout, l’habitació… En sortir, la dona jove diu: “Mama, vaig a buscar les 🚶♀️ “. , torna amb les maletes i deixa anar un: “Bé mami… aquí et quedes… Et vinc a buscar en una setmana!” 🚶♀️
¡¡ La meva cara en aquest moment va ser un poema! 😳 Ulls com 🍽️ plats. ¿ COOOOMOOOORRRRRR?! 😱 I sí, 😌 , la noia va marxar, deixant-me amb la senyora. “Tot bé?”, li pregunto.
Mentrestant, jo, que estava prenent-me unes birres amb els amics 🍻 , els dic: “AI DÉU! Què farem? 😵💫 ” Aquesta senyora amb prou feines es valia per si mateixa, i ni parlar de caminar fins a Bàscara amb la calor que feia… Segur que se’m perdria! 🌞 I en aquella època, nosaltres ni donàvem menjar ni teníem opcions. Un poema, us ho dic! 📜
Horaris de MasTorrencito. La Sra. Major, la seva Família i les Calcetes de La Perla 👵 💼
A l’estona, la senyora surt i em pregunta: “A quina hora es menja?” 🍽️ JA HO SABIA JO! Això em passaria… 😅 Li explico: “Aquí no donem dinars, només esmorzars i sopars…” I ella, amb cara de “i ara què faig?”: “I jo què faig?” 😰 UY! Quins 7 dies que m’esperen… 😵 Així que li proposo: “He de baixar al poble, si vol l’apropo, li indico llocs on pugui menjar i després em truca, i jo vinc a recollir-la.” 🚗
Així ho vaig fer. L’acosto a Bàscara, menja al Portal de Bàscara, ia l’estona Xavi, el propietari del restaurant, em truca: “Miguel… aquesta senyora no està gaire bé…” 🤨 Jo li pregunto: “Per què?” I em diu: “No li agrada gens… a tot li ha posat pegues… Ja ha acabat i m’ha dit que et digués…” 🤷♂️
Com a bon Uber que sóc, deixo el que estic fent i m’apropo a la Bàscara a buscar-la. 🚖 La recullo, la deixo al pati i pujo a dinar. Ni les gràcies em va donar, però bé, això és el menys important… 😒 Ja m’ho imaginava.
Estic menjant tranquil·lament, i de sobte… Se sent un crit! 😱 “SENYOOOOR SENYOOORRRR!” Baix corrent, pensant que hauria caigut o alguna cosa greu. En arribar, li pregunto: “Ha passat alguna cosa?” I ella, molt seriosa, em diu: “Quina és la meva habitació?” 🫠
Aquí tens la història completa amb un toc humorístic i més emoticones per donar-li vida:
Li torno a ensenyar l’habitació, i això que era la suite… que és just a l’entrada! 😅 La senyora va haver de fer la migdiada perquè no la vam tornar a veure ni a sentir… 😴 Bé, a les 20:00 vam sortir a la terrassa, ja es podia estar fora, havia baixat la temperatura. 🌅 Ens vam posar a prendre unes birres 🍻 , i pregunto als altres clients si havien vist la senyora… Tots em deien que no. 🤔
Estarà viva? La Sra. Major, la seva Família i les Calcetes de La Perla 👵 💼
UUUFFF… ja el meu caparró començava a pensar més del compte! 😨 Intento trucar-la per telèfon 📞 , però no contesta. Al cap de 15 minuts, decideixo anar a l’habitació i la truco… i no se sent res. 😳 Torno a trucar una altra vegada… i res. 😟 Començo a mosquejar-me… 😤 Crido més fort, i res! Així que obro la porta i entro… 😬 Dic en veu alta si hi era… i no contesta. 😰 M’apropo fins a l’habitació, obro la porta lentament… i… 😱
I aquí estava, veient la tele 📺 i sobada al llit 🛏️ . Així que marxo sense dir res, tanco la porta i penso: “Bé… així fins demà”. Jajajajaja, UNA MERDA! 😆
Gairebé eren les onze, i encara sort que estava Meme, la noia que cuinava i donava els sopars. 🍽️ La va veure sortir de l’habitació i li va preguntar: “A quina hora se sopa?” 😅 Meme, que és un encant, li va preparar una taula i li va fer sopar, això sí, la senyora queixant-se de tot. 🙄 Però Meme, amb una paciència infinita, la va tranquil·litzar, la senyora va sopar i es va tornar a l’habitació. 🛏️
L’endemà al matí, va sortir cap a les 9:00 a esmorzar. 🕘 Estava super despistada, com si no sabés on caralls estava… 🤯 Així que li expliquem, es va asseure a esmorzar i, bé… Quan acaba, ja li havien fet el repàs de l’habitació. Entra i, al cap d’una estona, em crida a crit pelat: “Senyor, Senyor!” 😱 M’apropo, i em comença a dir que LI HABÍAN ROBAT. 😨 Imagineu la situació… Li pregunto: “Què és el que no troba?” I em diu: “La meva polsera d’or!” 💍
La pèrdua de l’anell. La Sra. Major, la seva Família i les Calcetes de La Perla 👵 💼
JOOOODERRR, quin marró! 🌰 Truco a la noia que havia fet l’habitació i li pregunto, però no havia vist res. Així que comencem a revisar tota l’habitació de P a Pa: el bany, el llit, el matalàs… i RES. 😬 En això, un dels clients, que ja se n’havia assabentat, va i em diu: “Busqueu això?” I sí… la portava a la mà! 🤦♂️ La senyora se l’havia deixat a taula de l’esmorzar. Així que, tot solucionat, se’n va a l’habitació i així va passar el matí. 🌞
A l’hora de dinar, li pregunto què faria, i em diu que menjaria a la casa. 🏡 Una altra vegada li vaig tornar a explicar que no ho fèiem, i que si volia, l’apropàvem a la Bàscara. 🚗 Va dir que sí, així que la vaig tornar a portar al Portal, i va passar exactament el mateix: queixes, mala educació… però bé. 😒 La vestit a casa i, cap a les set, comença a trucar-me a crits, dient-me que les “noies” li havien robat la roba interior d’encaix… “UNES BRAGUITES D’ENCAIX DE LA PERLA”. 😱
Jo ja no sabia si riure’m, plorar, expulsar… o què. 😂 I ella tretze que tretze amb la seva roba interior. Així que decideixo trucar a la seva filla i li dic: “VENIU A CERCAR LA VOSTRA MARE… NO ES TROBA BÉ”. 😬 I ella em respon: “És que estem a la platja…” 🏖️ Amb una paciència i un tremp acollonant, li contesto: “O veniu a buscar la vostra mare i us la porteu, o truco al 112… vosaltres mateixos”. 😤
I sí… a l’hora, compte, ¡HORA!, no més, aquí hi havia la filla i el marit, que ni es va dignar a baixar del cotxe. 🚗 Vaig parlar amb la filla i diu: “UNA ALTRA VEGADA?” I jo, pels meus endins, pensava: “SERÀS DE LES QUE LI AGRADA LA FRUITA?” 🍇 Li deixo el compte, treu una targeta, paga… recull les seves coses, agafa la seva mare de la mà… i se l’emporta. 😐 Ni una disculpa, ni un “ho sento”… RES! Flipant… 😳
De debò, em vaig quedar amb ganes de denunciar-la. És en aquests moments quan t’adones i reafirmes la idea que EL SER HUMÀ és el pitjor de la natura. 🌍 Per molt FILLA DE FRUITA que hagués estat la seva mare amb ella, això no es fa… La portes a un asil oa un viatge d’aquests assistits i ja està. Encara que, és clar, gairebé segur que, com era la senyora, l’haurien fet fora fins i tot de l’INSERSO! Jajajajajaja 🤣
Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!
—–
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí
