Contada per Manuela
Fa un any i mig que vaig creuar a l’altra banda 🌈, però des d’aquí, segueixo cuidant Mas Torrencito , aquella llar tan especial que compartim tants peluts i humans. Avui he de contar una història que tant de bo no hagués passat mai, una que encara fa mal… una història sobre el meu amic Mateu. L’última nit de mateig a Mas Torrencito
Mateu, el Gosset que Sempre Tornava
Mateu no era de Mas Torrencito , bé, oficialment no ho era. Vivia a dos quilòmetres, però per a ell, la seva llar veritable sempre va ser aquí. Quin gosset més llest! 🐾 S’escapava de casa una vegada i una altra per venir a jugar amb nosaltres, com si tingués un GPS directe al cor d’aquest lloc. 🐶💨 Jo ho veia arribar corrent, amb aquella energia que no s’acabava mai, la llengua fora, la cua batent-se al ritme de la seva alegria. Markos, Max, Mar i jo sempre ho rebíem com un dels nostres.
La Rutina de Mateu i Miquel
Miguel es desesperava. Mateu s’escapolia cada dia, i Miguel, amb tota la seva paciència, el portava de tornada al cotxe 🚗. Però no importava quantes vegades ho fes, Mateu sempre arribava abans que ell! 🏃♂️💨 Era com si els camps li xiuxiuessin el camí de tornada, com si les flors li diguessin “Corre, Mateu, corre, que els altres t’estan esperant!” 🌼. I aquí era ell, una altra vegada, panteixant al costat nostre abans que Miquel pogués aparcar.
Un Dia Fosc . L’última nit de mateig a Mas Torrencito
Però… hi ha dies que tenen un aire diferent, saps? Com si l’univers ja sabés què passarà i tractés d’advertir-te. Aquell dia, el cel estava gris des de bon matí, com si el sol no volgués sortir ☁️. La pluja va començar fina, però després es va anar intensificant. Mateu, és clar, no s’immutava. Va arribar xopat i feliç, sacsejant l’aigua del seu pelatge per tota la casa rural, per a desesperació dels clients. 😂🌧️ Jugava sense descans, es rebolcava amb nosaltres, bordava amb aquell to juganer que tenia. Per ell, només era un dia més.
El Tràgic Final
Però no ho era. 🌧️ La nit va caure, i amb ella, una negror més densa que altres vegades. No sabem exactament què va passar. Potser es va desorientar per la pluja, o potser algú no ho va veure a la foscor. El petit pont que creuava el rierol mai no havia estat un problema, però aquella nit… aquella maleïda nit 🌑.
Vaig sentir alguna cosa, un soroll sord, però no vaig pensar que fos important. El vent i la pluja ho van apagar tot. No vam veure Mateu caure, no ho vam sentir plorar. Només… se’n va anar. Alguna cosa o algú ho va colpejar. Es va relliscar i va caure al rierol, i en tocar l’aigua freda, es va colpejar el cap 💔. I aquí va quedar, sol, a la foscor, mentre nosaltres, inconscients, dormíem.
El Descobriment . L’última nit de mateig a Mas Torrencito
L’endemà al matí, el silenci es va fer més pesat. Ningú havia vist Mateu des que va començar a ploure. Però tots pensàvem que, com sempre, havia tornat a casa seva. Miguel també ho pensava.
Va ser quan Miguel va sortir cap al pou, cap a les 9 del matí, que el va trobar. Allà hi havia Mateu… immòbil, sense vida 😞. El gosset que mai no es cansava de córrer, que sempre trobava el camí de tornada, aquella vegada no ho havia aconseguit.
El Dolor de la Pèrdua
Miguel va caure de genolls al fang, xopat per les llàgrimes que el cel seguia vessant. Les seves mans tremolaven mentre el prenia als braços. Jo, des del meu racó a la casa, mirava impotent 😔. Volia bordar, córrer cap a ells, però ja no podia. Només podia observar, com sempre faig ara.
El món es va sentir buit. Markos, Max, Mar… tots buscaven Mateu pels racons, sense entendre per què no sortia a jugar. Els clients preguntaven per ell, però no hi havia paraules per explicar. Aquell dia només hi havia silenci i tristesa. Mas Torrencito, el nostre refugi, se sentia més fosc que mai. 🌧️
El Record de Mateu
Aquell dia, el cel no va deixar de plorar. I tampoc Miquel. Els gossos ho van sentir, els camps ho van sentir. Tots sabíem que alguna cosa faltava.
Mateu, aquest petit i valent esperit lliure, ja no creuaria els camps per tornar corrents. Però el riure gosset, l’energia inesgotable, el cor pur, continuaran bategant a cada racó d’aquest lloc. ✨💫
Perquè encara que ja no estigui físicament, Mateo sempre serà part de Mas Torrencito . El seu esperit correrà amb el vent entre els arbres, saltarà entre les flors 🌼, ia cada lladruc d’alegria, sabrem que ell segueix aquí, amb nosaltres.
—–
Si voleu podeu veure els nostres bons ofertes per a caps de setmana, bons jubilats, … a www.mastorrencito.com o llegir més història fes clic aquí :
