En els 17 anys que va viure, Manuela , la Golden Retriever que va regnar com l’ànima de Mas Torrencito, va tocar innombrables cors. Era l´amfitriona perfecta de la casa rural a Girona, on l´amor per les mascotes i els humans s´entrellaçava de manera única. Però els darrers tres anys de la seva vida van ser especials. En aquell temps, Gemma i la seva gossa Shiva van arribar com a hostes i, sense saber-ho, van viure una història que marcaria per sempre les seves vides.
Aquesta és la història de com Gemma va trobar a Manuela alguna cosa més que una mascota: va trobar un ésser que va transformar el seu món, fins i tot els seus últims dies.
Una trobada inesperada
La Gemma no havia sentit a parlar de Mas Torrencito fins que un amic li va recomanar el lloc. Buscava una cosa diferent: un refugi on desconnectar de la rutina i compartir temps de qualitat amb la seva gossa Shiva. Un matí de primavera va arribar a la casa rural amb poques expectatives i el cor obert. El que no sabia era que aquell viatge canviaria la vida.
Quan Gemma va arribar, va ser rebuda calorosament per Miguel i Mireia, els amos de la casa. Però el que més va cridar la seva atenció va ser la figura daurada que va aparèixer al jardí. Manuela, amb els seus 14 anys de saviesa i el seu caminar pausat, es va acostar a Gemma com si ja la conegués de tota la vida. En aquell moment, Gemma va sentir una cosa indescriptible. Era com si la Manuela l’hagués triada.
Shiva, sempre plena d’energia i de vegades una mica esquerpa amb altres gossos, va mostrar un comportament inusual. Es va acostar a Manuela amb cautela, olorant-la i després asseient-se al seu costat amb una calma que la Gemma mai abans havia vist. “És com si sabés qui és Manuela”, va pensar Gemma. I, d?alguna manera, també ella ho sabia.
Tres anys de connexió profunda. Manuela, Gemma i Shiva
Després d’aquesta primera trobada, Mas Torrencito va deixar de ser només un lloc de vacances per a Gemma. Es va convertir a la seva segona casa. Cada setmana o cada cop que podia, carregava el cotxe i conduïa des de Barcelona amb Shiva per passar un dia, un cap de setmana, o qualsevol moment possible amb Manuela.
La Manuela, encara que ja no tenia l’energia de la seva joventut, seguia sent l’ànima del lloc. La Gemma la trobava sempre al seu racó preferit del jardí, gaudint del sol i la brisa. Sovint s’asseia al seu costat, simplement acariciant-la, mentre Shiva explorava els voltants o s’estirava a prop. En aquells moments de quietud, Gemma sentia una cosa que poques vegades trobava a la ciutat: pau.
La Manuela semblava saber-ho. Amb la seva mirada tranquil·la i el seu port elegant, feia la impressió que entenia tot. Els problemes de Gemma, les seves alegries, les seves pors… Tot es diluïa en la presència d’aquella Golden Retriever que, sense dir ni una paraula, transmetia més amor i comprensió que qualsevol humà.
Per Shiva, Manuela es va convertir en una mestra silenciosa. Tot i que era molt més jove i plena d’energia, semblava saber instintivament quan quedar-se quieta al costat i quan animar-la amb jocs suaus. Totes dues van crear un llaç especial que reflectia l’amor que la Gemma també sentia per Manuela.
El pes del temps. Manuela, Gemma i Shiva
A mesura que passaven els mesos, la Manuela anava mostrant cada cop més signes d’envelliment. El seu caminar es tornava més lent, i les seves migdiades eren més llargues. Tot i que seguia sent l’amfitriona de Mas Torrencito, el temps no perdona, ni tan sols les ànimes més pures.
La Gemma ho notava, i amb cada visita, el seu amor per la Manuela creixia. Sabia que els moments eren cada cop més valuosos, i no estava disposada a desaprofitar-ne cap. Per això, en els darrers anys de vida de Manuela, Gemma es va convertir en una presència constant. No importava ni el dia ni l’hora; sempre trobava una manera de ser-hi.
Miguel i Mireia veien amb gratitud i emoció com Gemma es dedicava a Manuela. “És com si l’hagués conegut tota la vida”, deia Miguel, sorprès per la intensitat d’aquesta connexió. I és que, encara que havien estat només tres anys, semblava que la Gemma i la Manuela estaven destinades a trobar-se.
El darrer adéu. Manuela, Gemma i Shiva
Va arribar el dia que la Gemma sempre havia temut. Una trucada de Miguel li va informar que Manuela estava molt feble. La Gemma no ho va dubtar. Va conduir fins a Mas Torrencito el més ràpid que va poder, amb Shiva al seient del darrere, estranyament tranquil·la, com si també entengués la urgència del moment.
Quan Gemma va arribar, va trobar Manuela descansant al seu racó del jardí, envoltada de Miguel, Mireia, i la família gossada. Masto, Maky, Mastitwo, Mamas, Mastín i Markos eren a prop, com si tots sabessin que alguna cosa especial estava a punt de succeir. Gemma es va agenollar al costat de Manuela, acariciant-la suaument. “Gràcies per tot, la meva nena”, li va xiuxiuejar, amb llàgrimes rodolant per la cara. Shiva, que mai no s’allunyava de Manuela en els seus últims dies, es va tombar al seu costat, deixant escapar un lleu sospir.
Manuela, amb el seu darrer esforç, va moure la cua lleugerament, com si volgués dir: “Tot està bé”. Va tancar els ulls envoltada d’amor, deixant un buit que mai no es podrà omplir del tot.
Un llegat etern. Manuela, Gemma i Shiva
Per a Gemma, el mal de perdre Manuela va ser immens, però també estava ple de gratitud. Tot i que només van compartir tres anys, aquests moments junts van marcar la seva vida per sempre. Manuela no va ser simplement un gos; va ser un far d’amor i consol en un món que sovint no en té.
Avui, Gemma i Shiva segueixen visitant Mas Torrencito, on l’esperit de Manuela segueix viu a cada racó. Per a Gemma, cada visita és un recordatori del que significa l’amor incondicional. altres gossos, pot imaginar Manuela, la seva estimada Golden, mirant-la amb aquests ulls plens de saviesa i amor etern.
Manuela viurà sempre als cors dels qui la van conèixer, però especialment al de Gemma, qui va tenir el privilegi d’acompanyar-la en els darrers anys de la seva vida, tornant-li una part de l’amor infinit que ella sempre va saber donar.
Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!
—–
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí :
