En un jardí assolellat i alegre, habitat per gossos de totes les races, colors i mides, hi vivia Marchena, un bulldog francès amb les celles sempre arrufades. Marchena no era un gos qualsevol: era l’autoproclamat guardià de les regles del pati. Marchena, el gosset més infeliç del món mundial
No només les imposava, sinó que les interpretava segons el seu humor. La seva principal missió a la vida era assegurar-se que tothom jugués com ell considerava adequat.
Però el que més enfuria era que alguns gossos, en el seu afany d’independència, gosessin qüestionar la seva autoritat.
El conflicte del pati
Un dia, un gos escocès anomenat Terri—a qui tots anomenaven amb afecte “el Scottie”—va començar a bordar amb entusiasme:
—He decidit que vull el meu propi racó al pati! Deliminaré el meu espai i anomenar-lo “El Territori Escocès”!
L’anunci va provocar un caos entre els gossos. Els més despreocupats van seguir corrent darrere la pilota, però els més curiosos es van acostar a escoltar el pla de Terri. Ell tenia les seves raons: la seva part del pati estava sempre trepitjada pels grans i, segons ell, mereixia un lloc propi on poder enterrar els seus ossos sense que ningú els desenterrés.
A Marchena això li va semblar intolerable.
—Què dius, Terri? —li va bordar des de la roca de vigilància—. El pati és de tots, sota les meves normes! Com se t’acut plantejar una cosa tan subversiva? Això és un atac directe a l’ordre caní!
—No és un atac, Marchena, només vull un espai propi. Per què sempre creus que tothom està contra tu? —va respondre Terri amb calma, encara que la cua va començar a tremolar.
—Perquè ho estàs! -va grunyir Marchena, i immediatament va començar a maquinar un pla per frenar el que ell va anomenar “el procés caní”.
L’ofensiva de Marchena . El gosset més infeliç del món mundial
Marchena va decidir que no podia permetre una insurrecció semblant. Durant setmanes, va treballar incansablement per desacreditar Terri. Va començar per reunir els seus seguidors més fidels, aquells que encara ho suportaven gràcies a les llaminadures, i els va dir:
—Terri vol destruir el pati! Si ho deixem sortir amb la seva, aviat tothom voldrà el seu propi espai i això es convertirà en un caos total. Hem d’actuar amb fermesa!
—Però Marchena, no és només un racó? —va preguntar un tímid corgi—. No sembla tan greu…
—No siguis ingenu! —li va tallar Marchena—. Avui és un racó, demà voldran el abeurador, i passat… la caixa de les llaminadures!
A més, Marchena no va dubtar a utilitzar els pitjors estratagemes per intimidar Terri. Li bordava constantment davant de tots, l’acusava de robar les llaminadures (encara que tots sabien que era Marchena qui les tenia amagades), i fins i tot va convèncer alguns gossos que Terri volia quedar-se amb tot el jardí per a ell sol.
Un dia, en plena assemblea gossa, Marchena va llançar la seva amenaça definitiva:
—¡ Si segueixes amb aquest pla, Terri, et convertiré en el gos més marginat del pati! Ningú no et donarà una pilota ni compartirà amb tu les llaminadures!
—Fes el que vulguis, Marchena! —va respondre Terri, plantant-li cara—. Jo només vull córrer en pau.
El judici caní . Marchena, el gosset més infeliç del món mundial
Finalment, Marchena va decidir muntar un judici improvisat per “jutjar” les accions de Terri. Es va asseure al capdamunt de la seva roca, adoptant un posat digne d’un jutge suprem, mentre tots els gossos es congregaven curiosos.
—Terri, estàs acusat d’intentar dividir el pati, destruir la nostra convivència i… de bordar massa alt —va sentenciar Marchena.
—Això és absurd. Només vull que se’m respecti com els altres —va respondre Terri, ja cansat de tant teatre.
El judici va durar hores. Marchena no va deixar passar cap detall, per petit que fos, per condemnar Terri.
—El pati continuarà unit sota les meves normes! —va anunciar amb satisfacció.
La realitat del jardí
Tot i això, malgrat el seu “triomf”, Marchena seguia sent el gosset més infeliç del món mundial. Mentre Terri i els altres tornaven a jugar com si no hagués passat res, Marchena va tornar al seu racó, convençut que tots estaven en contra.
Irònicament, el pati va seguir ple de rialles i carreres, mentre ell continuava vigilant amb amargor, solitari però aferrat a les regles. I Terri? Encara que no va aconseguir el seu racó oficial, va trobar un espai on enterrar els ossos tranquil. Al final del dia, es va adonar que la llibertat era més gran que qualsevol norma que Marchena pogués imposar.
El jardí va continuar sent lliure, però Marchena, per elecció pròpia, va romandre tancat al seu propi racó de desgràcia.
Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!
—–
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí
