Avui us vull explicar la història d’ aquell tros de gos que va ser Mastín 🐶 , el nostre peluix gegant, un dels gossos més nobles i bons que mai he conegut… Un veritable pacificador! 😇 Però és clar, com no podia ser d’una altra manera, sent de MasTorrencito, la seva arribada aquí va ser de tot menys normal… 😅 Mastín Titurí de MasTorrencito

Ja fa molts anys, estàvem a la terrassa com gairebé sempre, gaudint d’una tarda tranquil·la 🌅 . De sobte, tots els nostres gossos, Markos, Manuela, Masto, Maky i Mamas, es van posar a bordar com a bojos 🐕 🔊 . Ens vam aixecar ràpidament per veure què passava i llavors ho vam veure… Un tros de gos que semblava un cavall! 🐴 Els nostres, i especialment Maky, semblaven simples peluixos al seu costat. Anaven tots darrere d’ell, bordant-lo perquè se n’anés. El Maky, que és un inconscient, fins i tot se li penjava del coll! I jo només pensava… “S’HO MENJA!” 😱 😂

Matin Tituti de MasTorrencito

Al cap d’una estona vam aconseguir reunir els nostres i els vam tancar a casa, mentre el grandulló desapareixia pel camí. Però al dia següent… més del mateix 🕛 , i així durant setmanes. No teníem ni idea de qui era ni d’on venia. Comencem a preguntar i finalment ens assabentem que pertanyia a una masia a l’altra banda del riu 🏞️ .

Vam trucar als seus amos i els vam dir que el gos era aquí, que vinguessin a buscar-lo 🏠 . Però és clar, això es repetia cada dia, matí i tarda… Era un senseviure! 😩 Els nostres gossos es tornaven bojos cada cop que apareixia, i l’estrès era enorme, tant per a nosaltres com per als clients que flipaven en veure semblant espectacle. Però amb el temps, ells també s’hi acostumaven 😂 .

Van passar les setmanes, va arribar el final de l’estiu 🍂 , els clients ja eren pocs… però Mastín seguia venint cada dia. Fins que un dia, per fi, els nostres gossos ho van acceptar 🥰 . Quin dia tan especial va ser aquell! Des de llavors, s’estirava a la terrassa com un més, els clients li feien moixaines i ell… No se’n volia anar! 🛋️ Així que, la primera nit el vaig deixar dormir al chill out, la segona a l’entrada… i la tercera… M’ho vaig trobar dormint en un sofà, amb els nostres al costat! ❤️

Matin Tiruri de MasTorret
Mastí Titurí de MasTorrencito

Vaig decidir trucar als seus amos, que eren uns senyorets de Barcelona que el tenien per vigilar la masia, però era la Masovera qui realment s’hi preocupava. Ella ho volia molt, però entenia que Mastín preferia ser aquí, on podia jugar amb els nostres i rebre manyagues tot el dia. És que era espectacular, imposava respecte! 😍

Li vaig dir a la Masovera: “Digues als seus amos que: o vénen a recollir-lo, el lliguen, el tanquen o el que sigui… o la propera vegada que vingui m’ho quedo i ho porto al veterinari a castrar (perquè tenia uns trossos de… 🐾 )”. I sabeu què em van contestar… És acollonant! 😮 “M’han dit que t’ho quedis… que no val res”, em van dir. I jo vaig pensar… com que no val res! Doncs res, ens ho quedem 😂 .

I així va ser com Mastín es va quedar amb nosaltres. Sabeu quin dia era? 31 de desembre! 🎉 I sabeu què va fer Mastín aquell dia… Se’n va anar a la casa d’on procedia, es va acomiadar de la Masovera i es va venir amb nosaltres… I mai més va tornar! 😢 🏡

i aquests moments que ens ❤️ per què aquests peluts són tan especials a les nostres vides.

Mastí… el rei (Part 2)

Així va ser com, sense adonar-nos-en, Mastín es va convertir en un més del ramat 🐾 . Era un gegant! 😂 Però se’l va guanyar a pols, insistint cada dia, tot 💪 que els meus volien fer-lo fora.

Arribaren el Nadal, i el dia 31, de sobte, no el trobàvem… Rar, rar, rar! 🤔 Va passar tot el dia sense aparèixer, ia la nit… aquí estava! Però sabeu on havia passat el dia? A la seva antiga casa 🏡 . Se’n va anar a acomiadar de la Masovera, que ho volia molt, i va estar amb ella tot el dia. Cap al tard, va tornar amb nosaltres. 😌 Impressionant… i ho vaig saber perquè ella mateixa em va trucar per explicar-m’ho. Aquest gest va demostrar la noblesa i la fidelitat d’una manera que em va deixar sense paraules. Mastín sabia que era el moment de dir adéu definitivament, com si hagués tancat una etapa de la seva vida. 😢 💔 Pensant-ho bé… té tot el sentit del món, però que un gos sigui capaç d’una cosa així… Et sorprèn i et commou!

Matin Tiruri de MasTorret
Mastí Titurí de MasTorrencito

I sí, es va adaptar de luxe a la seva nova vida 🌟 . Es va convertir en el cap de la rajada, posant pau i ordre entre els petits, Masto i Maky. Era increïble la seva capacitat per mantenir la calma al pati 🏡 . No permetia que els nans sortissin corrent o bordant sense control; els parava en sec. De vegades em preguntava com era capaç d’intuir el que farien… però Mastín sempre estava alerta i atent 👀 . Com a bon Mastín, sempre en mode protecció, vigilant, cuidant de tots nosaltres. Ens va donar alguna nit d’ensurt, però sempre protegint la seva rajada. 🛡️

Era super afectuós i mimos, un peluix gegant 🧸 . Imposava molt quan ens ho portàvem… és que era un cavall! 🐴 Recordo quan en pandèmia vam començar a tancar la casa… Quin mosqueig que es va agafar! 😅 Segons anàvem avançant amb la tanca (bé, farem un incís… quan dic “anàvem”, en realitat era Jordi qui currava, jo només mirava i donava ordres 😜 ), Mastín sempre estava al seu costat, vigilant cada metro que avançàvem. Es posava darrere de la tanca, com si sabés que li estàvem traient aquest espai per on ell s’escapava… i després revisava tota la tanca, per si el Jordi s’havia deixat algun buit per sortir 😂 . Era llest i capçal com ell sol! Fins que no vam acabar (bé, fins que el Jordi va acabar), Mastín no es va separar ni un moment del seu costat. 🛠️

Aquest estiu, el del 2020, va ser un regal per a Mastín 🎁 . Tots els clients estaven per ell… se’l emportaven cada dia al riu, al costat dels petits! 🌊 Penseu que, després de mesos tancats, quan per fi ens van deixar sortir, la gent estava eufòrica, i Mastín… a la glòria! Se n’anava amb la seva amiga Manuela, obrint el camí i vigilant que no vingués ningú. I per darrere, Don Markos, assegurant-se que ningú es quedés endarrerit. Era la llet! 😄

Matin Tiruri de MasTorret
Mastí Titurí de MasTorrencito

Va passar l’estiu, i sempre hi havia gent a la casa… cada dia, la rajada estava feliç. ens van tornar a tancar! Una altra vegada… 😓 Com si es tractés d’un ramat, tots per la cleda i “sense sortir que ve el llop…” 🐺 . I així ens vam quedar solets en aquest paradís 🌳 … el Nadal, i ens van deixar sortir de nou, i una altra vegada Mastín estava feliç, portant els clients al riu. Era una passada veure’l gaudir… però, passat Reis, van tornar a tancar-nos… i una altra vegada… El pobre no entenia res. Com podia ser que unes vegades vinguessin mogollón d'”amiguets” i d’altres, res…? 😕 I així fins a Setmana Santa… i passada la festa, un altre tancament…

Mastí… el rei (Part 3)

I així va ser com tot va començar… semblava que s’havia ennuegat o que tenia alguna cosa a la gola. Bé, pensem, com tots al principi… “en un parell de dies se li passa”. No semblava alarmant, no tenia febre, jugava, menjava… tot és normal. Però ja al tercer dia, vam començar a preocupar-nos, així que el vam portar al veterinari perquè li fessin una revisió. 😟

Collons, és que sortir al carrer amb Mastín era tot un espectacle, tothom es girava per mirar-lo… Imposava moltíssim! 🐾 😮 Li van fer una revisió completa i van creure que podria ser un tipus de pulmonia… que calia vigilar. Bé, doncs res, antibiòtics i cap a casa. Van passar els dies, uns millor, altres pitjor, però res que fos alarmant… encara que la tos es va tornar més preocupant, i llavors va començar a vomitar baves. 😨 Va ser en aquell moment quan realment ens acollonem. Però no era només una mica de bava, era molta, molta bava! 😧

Matin Tiruri de MasTorret
Mastí Titurí de MasTorrencito

Vaig trucar a la Judith, un diumenge, i en sentir-me tan preocupat, em va dir: “Veu per a la clínica que et veig allà”. En menys de tres minuts ja érem a la clínica. va arribar Judith, els seus ulls ja ens deien tot… i res de bo, per cert. 😔 Em va mirar i em va dir: “Miguel, crec que podria ser això… no estic segura, ja que l’analítica no mostra valors significativament positius o negatius, però pels símptomes… podria ser Macroesòfag”. Per als que no ho sapigueu, el macroesòfag és una dilatació de l’esòfag, i en termes simples, quan Mastín menjava, el menjar no anava on devia, cosa que li provocava regurgitació… o sigui, 😢 .

Em va dir: “Vés-te’n a Canis, ells estan súper equipats i li faran totes les proves”. Així que, amb la pandèmia a sobre, a casa teníem la Yoyo, una amiga que estava a l’atur. Per no quedar-se sola, va decidir passar el segon tancament amb nosaltres. Pensem que serien uns set dies… i va durar tres mesos! 😂 Però bé, vam trucar a Canis i allà vam anar, començant amb les proves.

Incís: El que vam veure a Canis va ser… acollonant. Mai no havia vist una cosa així… semblava la cua de l’atur 🏥 . Un moviment d’entrada i sortida de gossets incessant amb els seus amos, totes les malalties, tota mena de ferides… era com les urgències d’un hospital, i sincerament… donava yuyu 😬 .

Matin Tiruri de MasTorret
Mastí Titurí de MasTorrencito

Al cap d’una hora, la doctora va sortir. Li havien fet plaques, TAC, analítica… i va confirmar-ne el diagnòstic. Ens va dir que no hi havia cap solució. Que si volíem, podíem intentar donar-li menjar dret per ajudar-lo a pair el menjar i mantenir-lo així una hora… Imagineu-vos la meva cara… Hmmmm… NO ÉS UN CANYX! 🐕 Estem parlant d’una bestiola de més de 80 quilos… I em diu: “Això és el que hi ha”. També ens va receptar unes pastilles per calmar-lo, antibiòtics per a la irritació de l’esòfag i cortisona per al dolor. 😢

Ens vam anar cap a casa, gairebé plorant… però en veure Mastín tan feliç, vam dir: “Potser sigui com Manuela… i ho superi”. És clar, estàvem acostumats a la immortal de Manuela, que sempre esquivava la mort, però aquesta vegada… aquesta vegada estàvem equivocats. Mastín no era Manuela. 😥

Van passar els dies, i Mastín va tenir dies bons, molt bons… i dies dolents. Però de mica en mica anava perdent pes. Llegir coses a internet es va tornar un turment… l’estómac se m’encongia i les llàgrimes se’m sortien en veure altres casos. I jo ho tenia clar… mai no permetria que arribés a aquest estat tan famèlic. 😢

Vam tornar a Canis… revisió total, plaques… i el mateix resultat. Ens van dir que hi havia una darrera prova que se li podia fer, però que només es donava en molt pocs casos. Consistia a enviar una mostra de sang als EUA. per a un possible nou tractament. Per descomptat, vam decidir fer-ho, encara que només hi hagués un 0,001% de possibilitats. Però el resultat va ser el que temíem… No era compatible amb el tractament. 💔

Matin Tiruri de MasTorret
Mastí Titurí de MasTorrencito

I va arribar el moment de prendre una decisió… Jo ho tenia claríssim, però ho havia de consultar amb la Mireia. Entre sanglots dels uns i dels altres, vam decidir trucar a la Judith perquè ens obrís la clínica i dormir-ho. No calia que seguís patint més, que s’anés consumint per dins… no podíem ser tan egoistes com per voler mantenir-lo amb nosaltres un parell de mesos més mentre ell s’anava morint per dins. 😔

L’últim dia, abans de portar-lo, em vaig quedar tot sol amb ell… No li vaig dir ni una sola paraula… El vaig mirar als ulls… i ell em mirava… I et juro per Déu que em va dir: “Gràcies” . 😢 🙏

Se’n va anar calmat, assossegat, com sempre… un senyor . I així ho recordarem sempre… 🕊️

MASTÍN TIRURI TIRURÁ… 🌟



Des de MasTorrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!

—–
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí

COMPARTIR

Un comentari

  1. Cada nuevo perro que llega a mi vida,me regala un pedazo de corazón,ojala viva lo suficiente,para que todo mi corazón sea de perro,entonces podre amar como ellos.
    Hoy tengo el día triste y solitario….ellos lo saben…tengo suerte de tenerlos

Deixa un comentari