Doncs no. Serà que no. 😬
La vida té aquesta mania de sorprendre’t quan menys t’ho esperes. De 📸 per bé, doncs millor que callo.
I compte, que ja tinc jo l’olfacte fi per detectar els “especialits” (que ens entenem). Des de la primera trucada ja vaig notar que aquest venia amb tema . Però ni en els meus pitjors pronòstics ho hauria imaginat així 😵💫 .
📞 Sona el telèfon. Un paio em diu que volen venir tres persones i reservar dues habitacions. Perfecte. Li dono preu, em diu que ho consultarà. Normal. Fins aquí tot bé. Però aleshores… comença L’INTERROGATORI:
— Es veu el cel des d’allà? 🌌
— Es veuen estrelles a la nit? ✨
— Com està orientada la casa? 🧭
Em quedo com pensant: ¿ però això què és? Una entrevista per a un observatori astronòmic o què? Li responc com puc:
—Depèn d’on es posi vostè, cavaller 🤷♂️
Després em deixa anar que porta un material molt car i necessita seguretat. Li dic:
—Aquí tenim gossos 🐕 , i molt macos, per cert.
Gairebé em penja. Com si li hagués ofert pitbulls de pel·lícula americana 😂
Tot i així, li segueixo contestant. I a la tarda… sorpresa! Entra una reserva. Però no dues habitacions, no. Una habitació triple, amb terrassa. Dues nits. Bé, guai, almenys ja estava feta.
L’endemà torna a trucar. El mateix. I comença una altra vegada amb les preguntes rares:
—Farà fred?
—Plourà?
—Hi haurà vent del nord?
— Sortirà boira al matí?
Només li faltava preguntar-me per la humitat en graus decimals. Li vaig dir:
—Miri, posi TV3 i escolti Mauri… amb sort encerta.
(Encara que tots sabem que Mauri té alguna cosa personal contra el turisme rural. Sempre ho pinta com la fi del món i després ni espurna 🌧️ ❌ )
Arriba el dia. Estic a la cuina, miro per la finestra… i el que veig no té nom. Semblaven sortits d’un quadre de Las Meninas , però versió dramón, amb un aire a programa d’Antena 3 a les 16:00. Una cosa raríssima. 😵
Els dono la benvinguda. Els explico com va tot (això és un dir, perquè no em van sentir ni de casualitat). L’ambient era tens entre ells. Fred. Mal rotllo pur. Es parlaven com si s’odiessin. I jo sense saber qui era qui. Parella? Família? Reunió paranormal? Ni idea. Però estrany, estrany.
Pugem a l’habitació. I allò semblava una partida de ping pong:
—“Sí”
—“No”
—“Sí”
—“No”
Jo ja estava per treure crispetes 🍿
Torno a les meves coses i apareix el senyor:
—Escolta, que la cervesa no funciona bé. Només treu escuma 🍺
Li pregunto si ho ha fet com li vaig explicar, no 🙄
Són a la terrassa i, a l’estona, una de les dones ve directa i em diu:
—Acompanyeu-me a recepció, que vull fer el check-in, que no sé on es fa.
D’acord, l’acompanyo. Arribo amb ella i deixa anar la bomba:
—Mira, amb aquests “…” jo no penso compartir habitació. Són uns “…” i uns “…” 😳 😳 😳
Jo allà, amb cara de pòquer , intentant que no se’m notés la barreja entre incredulitat, riure intern i ganes de sortir corrents. Però aquesta gent per què ha vingut exactament? 🤦♂️ semblen l’aigua i l’oli… es repel·leixen
💣 I aquí ve el millor…
Veient el panorama, per evitar que em cancel·lin a l’últim minut i em deixin tirat (i amb dos pams de nassos), li ofereixo una altra habitació al 50% del preu . El que ve sent fer de budells cor 💸
I aquí és quan comença el plot twist de la senyora:
- No té cotxe 🚫 🚗
- No té ningú que la porti a MasTorrencito
- Tot just pot caminar 🦯
- I compte… el més fort…
👉 Ni tan sols són amics seus!
👉 No li agraden els gossos! (perdona?! 🐶 )
👉 I això sí, el més brutal… ella ja els havia dit que no volia venir . Tot i així, es presenta.
I jo allà plantat, intentant assimilar semblant mindfuck . Perquè et juro que segueixo sense entendre què han vingut. Si sembla que estan junts per error. O per càstig diví. O perquè van perdre una aposta. O els ha portat un algorisme que barreja malament les dades 😵💫
I ja si us descric a la “parella”… em denuncien. De debò. Nivell “jo no sé com no han sortit encara en un documental de Netflix” . Tot el que pugui dir seria quedar-me curt.
Així que res, aquí segueixo, amb els ulls com a plats, el cap donant-me voltes, i pensant que hauria de començar a escriure un llibre. Perquè això d’ahir no va ser turisme rural. Va ser teatre de l’absurd amb esmorzar inclòs ☕ 🎭
I la veritat és que a l’altra parella no se’l pot descriure perquè si ho faig… em denuncien… jajajjajajja…..
I el millor (o el pitjor, segons com es miri) ve al final…
Després de tanta pregunta absurda, tanta exigència còsmica, i tanta història amb el “material super super super car”… sabeu què va portar? RES . Zero. Ni capsa, ni maleta especial, ni bossa misteriosa… ni tan sols un portàtil vell. 🧳 ❌
I per si no n’hi hagués prou… ¡¡ PLOU ☔
No un núvol ximple. No. Tot el cap de setmana ennuvolat, fosc i amb aquesta pluja fina que et cala l’ànima.
Continuarà….??????
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per a caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito… Clickea aqui…
