Qui m’havia de dir a mi fa uns anys que acabaria tan bé… Perquè, de veritat, la vida fa més voltes que jo amb un GPS sense bateria. I vaja si he donat voltes! Què és viure a Mas Torrencito: Una Història de Pau, Natura i Gossets Feliços
Però si m’haguessin dit llavors que acabaria en un lloc com Mas Torrencito , envoltat de jardins, boscos, gossets i clients que semblen sortits d’un conte, hauria pensat que m’estaven prenent els cabells.
Mira que jo sóc de Salamanca, una terra de bona gent i bon menjar, però aquí sóc, a la Catalunya més profunda, i encantat! Compte, que si m’ho haguessin dit, hauria imaginat acabar en una ciutat gran, com a mínim Barcelona! Jo era més de ciutat que no pas una rotonda. Les ciutats eren el meu: moviment, llums, gent, soroll… Tot això em feia vidilla. I no és que li tingués por de moure’m, perquè ja havia canviat de ciutat diverses vegades per feina, i això mai no em va treure el son. No tenia aquest aferrament familiar o de “la meva terra és la meva terra”, però, amic, com canvien les coses.
L’aferrament: Viure a Mas Torrencito
Ara és totalment diferent. Aquest aferrament que mai vaig tenir ha florit com un jardí a la primavera. Ara sento una connexió tremenda amb aquesta terra, amb la pau, la gent, els costums. I, et dic més, l’altre dia que vam tornar a Madrid i Salamanca, ¡em vaig quedar flipant!
Hi era, enmig del caos de cotxes i gent amb pressa, i no parava de pensar: “Com dimonis vaig poder viure aquí? Com no em vaig tornar boig amb tanta pressa i tant estrès?”. És que ens acostumem al que sigui, però ara, després d’estar envoltat de tant verd i tant silenci, tornar-hi va ser com enganxar-se un bany en aigua gelada.
I ja no m’imagino la vida sense els meus gossos o sense els meus clients. I això de viure en un pis? Ni de broma! Encara que, escolta, la vida t’ensenya a adaptar-te a tot, però ara que estic acostumat a tenir una cuina de 40 metres i un rebost que sembla més gran que el meu antic saló, com tornaré a quatre parets amb un ascensor? Jajajaja! No, no, que a més el millor de tot és sortir al matí al jardí i escoltar només els ocellets i la brisa.
Apreciar allò que es té.
Això és luxe del bo. Tornar a la vida a la ciutat seria complicat, sobretot el dia a dia: sortir de casa, agafar un ascensor i obrir la porta per trobar-me amb un caos de trànsit i gent corrent. Va ser com quan vam anar l’altre dia a Logronyo i vam passar per aquest carrer ple de bars. Déu meu! Quin estrès! Gairebé em fa un jamacuc en veure tanta gent junta! I això que sóc de ciutat, però després d’estar acostumat al camp…
No vegis el xoc! Encara que, bé, no et mentiré, als deu minuts ja estava integradíssim, com si res, però la meva cara en arribar… Gairebé em dóna un patatús! Igual que quan vam arribar a Madrid i vam fer el recorregut per La Castellana, on hi havia més cotxes aquella estona que en els 3.000 quilòmetres que havíem recorregut en tres dies per “les Espanyes”. Això va ser un altre món, t’ho dic.
Sempre afortunat. Viure a Mas Torrencito. Què és viure a Mas Torrencito: Una Història de Pau, Natura i Gossets Feliços
Però mira, el que tinc claríssim és que sóc molt afortunat. La vida ha estat generosa amb mi en salut (en diners una mica menys, i donarem la culpa al COVID i els punyeters crèdits ICO, que ja és una altra història). El millor de tot és estar envoltat de bona gent, ja siguin amics, família o clients, perquè això sense ells no seria el mateix. I no m’oblido de Mire, que té el cel guanyat per aguantar-me, no sé com ho fa, de debò! Jajajaja! M’aguanta a mi, als gossos, ia sobre sempre hi ha un somriure.
Parlant de clients, que són el meu pa de cada dia, et dic que sense ells no podria viure així. És clar que no! El 98% de vegades són macos, encara que sempre hi ha alguna anècdota divertida amb ells, però la veritat és que ells són els que fan que jo pugui seguir aquí, amb la meva vida de camp i pau. Sense ells, mal, com es diu aquí.
On millor…?
I després hi ha el tema dels gossos, tant els meus com els dels clients. Això sí que em té sempre en tensió! Perquè no saps què és fins que vius aquí: cada vegada que ve un client nou amb el seu gos, jo ja estic amb el cor en un puny. “Com serà el gosset d’avui? Es portarà bé amb els meus? Serà d’aquells que semblen peluixos gegants però que et deixen anar un grunyit que et deixa tes? O serà un bonàs des del principi?”.
Us dic que no és fàcil. El dia que veig la foto d’un gosset immens… Ai, mare! Ja m’imagino que arrasarà amb tot, i després resulta ser un tros de pa que ni borda. Però és el que té el cap, sempre pensant el pitjor… o no?
Al final, el que és clar és que tinc molta sort. La vida a Mas Torrencito és un regal, envoltat de natura, bons amics, gossos i tranquil·litat. Això sí, la vida rural no és per a tothom, però per a mi ara mateix és el millor que m’ha passat. I si algun dia passes per aquí, no t’oblidis de saludar, i porta algun regal per als gossets, que ells també s’ho mereixen!
Feliç Dissabte a tothom! 😊
—–
Si voleu, podeu veure els nostres bons ofertes per a caps de setmana, bons jubilats, … a www.mastorrencito.com o si vols llegir més història,.. fes click aqui :
