Diuen que sempre hi ha un matí per allò que vam decidir postergar. El futur és aquest espai còmode on amunteguem promeses i propòsits, un magatzem de “matins” que poques vegades es converteixen en avui. Un mal dia per deixar de fumar by MasTorrencito
Entre aquests propòsits universals deixar de fumar ocupa un lloc d’honor. I jo hi era, una vegada més, considerant aquesta idea: per què no deixar el tabac? No avui, és clar… avui no és un bon dia.
Ahir, entre comptes mentals i la sensació que els diners s’escapen entre el fum dels meus cigarrets, vaig fer un càlcul que em va colpejar com una veritat irrefutable. Dos paquets al dia, a 6.30 euros cadascuna. , cremo bitllets. Són 4.599 euros a l’any. això, ho deixo tot en cendres i burilles.
Així que ahir, mentre mirava l’horitzó i sentia aquesta espurna de voluntat, vaig pensar: Demà ho deixo . Però el problema amb els matins és que mai no arriben amb la facilitat amb què els imaginem. Avui no és un bon dia, és clar.
No ho és perquè les reserves estan baixes, tant les físiques com les emocionals. No ho és perquè el meu cervell s’espremu buscant maneres d’atreure més clients al meu negoci, i l’únic camí sembla ser lliurar-me a la tirania de plataformes com Booking, que fan el que ni tan sols Google Ads pot aconseguir. L’estrès d’aquesta decisió es tradueix en una cigarreta més, i després una altra. El fum és, en certa manera, la meva manera de mesurar el temps i calmar l’ansietat. Tot i que és clar, calmar-la no és exactament la paraula… és més com empènyer-la al fons d’un calaix, on sé que tornarà a sortir.
I, tot i això, recordo que un dia vaig deixar l’alcohol. No va ser planificat ni dramàtic; simplement va succeir. Un dia vaig decidir que no necessitava més aquest refugi líquid, ni tan sols tenint un bar a casa meva, ni encara que estimés els vins del Priorat i de l’Empordà. Feia gairebé dos anys que no tastava una gota, i la veritat és que no em va costar tant com m’imaginava. Per què no podria fer el mateix amb el tabac?
És curiós com el cervell s’enreda en els seus propis paranys. Em pregunto si la solució serà transitar pel camí del vapeig, com qui pren un trencall més suau per evitar l’abisme, o si simplement he de llançar-me i tallar d’arrel. De vegades em convenço que serà fàcil, d’altres ric de la meva pròpia ingenuïtat.
En tot això, m’adono d’una cosa més profunda: no és només el tabac el que posposo, sinó la voluntat de canviar, de ser amo de la meva vida. Al final, deixar de fumar no és simplement apagar una cigarreta; és un acte d’afirmació, una petita rebel·lió contra les cadenes invisibles que ens lliguen a hàbits, excuses i comoditats. I potser avui no és el millor dia per deixar de fumar, però tampoc no ho és per continuar enganyant-me.
Així que aquí estic, amb els meus dubtes i els meus comptes, escrivint això com un recordatori que algun dia —no sé si demà o dilluns que ve, que sempre sona tan prometedor— faré aquest salt. Potser la clau no és buscar un bon dia, sinó reconèixer que qualsevol dia, fins i tot un de dolent, pot ser l’inici d’una cosa millor.
T’apostes alguna cosa? Que tinguis un valent i assolellat dissabte. Tant de bo ho aprofitis per fer alguna cosa que portes temps postergant. Jo, per part meva, encendre un altre cigar mentre ho penso. Per darrera vegada… potser.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí
