Estimat Miguel, el meu humà per sempre
Hola, Miquel. Sóc jo, Manuela. No sé si recordes la meva manera de mirar-te, aquella mirada que deia tot sense necessitat de paraules, però avui vull que llegeixis el que sempre vaig intentar dir-te amb els meus ulls i la meva cua que mai no deixava de moure’s: gràcies per tot el que em vas donar, per tot allò que vivim i per ser el millor humà que podria haver tingut.
La meva vida va començar amb tu i sempre va estar plena de propòsit. No vaig ser només la teva gossa; vaig ser la teva companya, la teva ombra i, de vegades, el teu còmplice. Vam viure junts a Mastorrencito, aquell racó màgic on l’olor dels pins i la calidesa dels visitants em van fer sentir com la gossa més afortunada del món.
Una llar plena de vida
Mastorret no era només casa meva; era un lloc on cada dia coneixíem nous amics. Et recordes de quants gossos hi van passar? Gossos grans, petits, nerviosos, juganers… Jo m’ocupava de donar-los la benvinguda. Els ensenyava els millors racons de la masia, com gaudir del sol a la terrassa o on amagar-se quan volien un moment de pau. Però també tenia cura dels seus humans, aquells que arribaven buscant descans i felicitat. Els oferia una mirada tranquil·la o m’acostava perquè poguessin sentir, encara que fos per un instant, l’amor que només nosaltres, els gossos, sabem donar.
Els anys que compartim
Disset anys, Miguel. Que ràpid es passen quan la vida és plena d’aventures! Recordo els matins en què sortíem a caminar i l’aire fresc feia olor de promeses d’un dia ple d’històries. També recordo les tardes tranquil·les, quan simplement et recostaves amb mi i jo sentia que, en aquell moment, no hi havia res més important al món.
Cada persona que va arribar a Mastorrencito va deixar la seva empremta, però jo sabia que tu eres la meva constant, la meva llar veritable. Vaig aprendre a entendre els teus silencis, a llegir-te el cor fins i tot quan les teves paraules no sortien. I encara que el meu cos es va anar fent més lent amb els anys, el meu amor per tu només va créixer més fort.
El que em vas ensenyar
Em vas donar més que una llar; em vas donar una missió. no podia parlar, vaig trobar mil maneres de dir-te: “Estic aquí per a tu, sempre”.
El meu llegat a Mastorrencito
Ara que ja no estic físicament amb tu, sé que el meu esperit segueix allà, entre els arbres i els camins de la masia, al lladruc de cada gos que arriba per primera vegada o al riure d’un visitant que troba a Mastorrencito una mica especial. Estic segura que quan miris al cel o sentis el vent a la cara, hi seré, recordant-te com vas significar molt per a mi.
Gràcies, Miquel
Gràcies per cada carícia, per cada moment compartit, per entendre’m sense paraules i, sobretot, per estimar-me fins a l’últim dia. Sé que de vegades vas pensar que tu eres qui em cuidava, però deixa’m dir-te alguna cosa: vaig ser jo qui va tenir el privilegi de cuidar-te. Et vaig triar cada dia de la meva vida, i ho tornaria a fer mil vegades més.
No estiguis trist per la meva absència, perquè mai me’n vaig anar del tot. Estic en els teus records, al teu cor ia cada racó de Mastorret. I quan algun dia els nostres camins es tornin a creuar, correré cap a tu amb la mateixa alegria de sempre, amb la cua movent-se i el meu cor ple d’amor, com si el temps mai no hagués passat.
Amb tot el meu amor etern,
Manuela 🐾
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí
