Que bonica que és Espanya. Sol, platja, canyes, i polítics amb les mans més llargues que un dilluns sense pont. Aquí l’art del saqueig no és pas escàndol: és cultura.
Des dels Reis Catòlics fins al darrer conseller d’urbanisme, el xoriceig ha estat sempre una institució. I el millor de tot: és igual el color de la samarreta. El robatori és transversal. Vermell, blau, morat, verd o arc de Sant Martí, tots passen per caixa. I no precisament per pagar.
I tu mentrestant, estimat ciutadà, omplint formularis d “Hisenda com un bon esclau modern, calculant si et dóna per omplir el dipòsit o encendre l” aire condicionat aquest mes. Spoiler: no dóna per a totes dues coses.
Aquí ja no es tracta d “un cas aïllat, d” una “poma podrida” a la cistella. Aquí la cistella sencera fa olor de podrit, però ens diuen que és “fruita de temporada”. Els partits fan torns al poder no per millorar res, sinó per saquejar amb nous mètodes. En diuen alternança democràtica. En realitat és canvi de claus del magatzem .
I quan algú fica la mà fins al colze, què passa? Una pena exemplar? Inhabilitació perpètua? Embargament de béns? No, home. Se’ls afora. Se’ls indemnitza. De vegades fins i tot se’ls puja. I si la cosa es posa lletja, sempre queda l’indult o l’exili daurat. A la presó només hi van els pringats sense contactes. El polític corrupte a Espanya cau dret. I amb pensió vitalícia.
¿ I què hi ha del poble? El poble paga. Sempre paga. Amb fe cega i la targeta de crèdit a la boca.
Anem amb números, que sempre ajuden:
Un treballador mitjà a Espanya, al llarg de 40 anys, es pot deixar prop de 770.000 euros en impostos . Sí, has llegit bé. Tres quarts de milió. En què se “n va això?
– IRPF (per sostenir els sous dels que legislen contra tu)
– Cotitzacions (per a un sistema de pensions que cada dia sembla més ruleta russa)
– IVA (perquè tot el que compris et costi un 21% més)
– Impostos especials sobre gasolina, alcohol, electricitat, aigua…
– IBI, taxes d” escombraries, clavegueram, zona blava, zona verda, zona ja ni sé…
Tot això per finançar una administració que, en molts casos, serveix d’agència de col·locació per a familiars, amics i expolítics reciclats. Et diuen que ho fan pel bé comú.
I mentre tu fas puntes de coixí per arribar a final de mes, les grans fortunes —aquestes 50 elits de l’Ibex i rodalies— estan més lligades al franquisme que el NO-DO. Més del 80% vénen de favors, concessions i privilegis heretats. Emprenedors? Sí, és clar. Van emprendre el BOE fa 60 anys i encara no ho han deixat anar.
Però sent, que no s “estengui el pànic. Sempre ens quedarà el futbol, els reality shows, la loteria de Nadal i els discursos en què ens prometen regeneració democràtica. Cada quatre anys ens fan creure que aquest cop sí, que el canvi ve. Però l” únic canvi és que tu envelleixes i ells es fan més rics.
Saps quin és el veritable mèrit daquest sistema? Que ha aconseguit que ens hi acostumem. Que quan algú roba milions, diguem: “Bé, almenys va robar menys que l’altre”. Que quan veiem un cas de corrupció, ho prenem com a part del paisatge, com un embús o una onada de calor.
Espanya no és un país corrupte. Espanya és una corruptocràcia. Un lloc on si no formes part del quiosquet, només et queda pagar la ronda. I si ho denuncies, et diuen radical, antisistema, o pitjor: “populista”.
Però no et preocupis. Si algun dia et toca una herència, vens una casa o et pugen 100 euros el sou, Hisenda hi serà, puntual, eficaç, per recordar-te que tu no estàs convidat a la festa. Que tu només ets per fregar els plats i pagar el compte.
Així que sí: en aquest país no es neix amb un pa sota el braç. Es neix amb un deute, una hipoteca moral, i una entrada no sol·licitada al club privat més gran de lladres amb vestit i corbata d’Europa.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per a caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito… Clickea aqui…
COMPARTIR
