Hi ha dies en què un s’asseu, respira fondo i pensa: “Què està passant?” Fa 19 anys que tinc cura d’aquest lloc que per mi és més que un negoci. És casa meva, el meu refugi, i també el vostre. MasTorrencito ha estat testimoni de tantes històries, de tantes abraçades amb els vostres peluts, d’esmorzars plens de xerrades interminables, de passejades pel camp al capvespre… i ara, més que mai, sento un buit enorme. Aquest cap de setmana passat va ser el més rar i dolorós que he viscut des que vaig obrir les portes. Sabeu què va passar? Un zero patater.
Res. Ni una reserva, ni una trucada, ni un missatge de “Queda lloc per a dos i el nostre gos?”. I creieu-me, el silenci fa més mal quan saps que tot ho has fet amb el cor. Vaig baixar els preus a nivells ridículs, gairebé un 50% de descompte. Tot i així, no hi va haver qui omplira aquestes habitacions que tant esperen les vostres històries.
Aquest racó, normalment ple de vida, ara està tan tranquil que sembla que el vent i les fulles siguin els únics que el visiten. La xemeneia continua encesa, però troba a faltar aquestes converses nocturnes amb un vinet a la mà. Les mantes esperen cobrir-vos mentre us relaxeu amb els vostres peluts al costat. I jo… bé, jo em passo les tardes pensant en com era de diferent tot fa només un parell d’anys.
Figueres carrers amb gent però botigues buides… Alguna cosa rara està passant… by MasTorrencito
L?altre dia, vaig haver d?anar a Figueres per a unes gestions amb el notari. Vaig aparcar, com sempre, al Carrer Nou, aquell carrer comercial on normalment cal barallar-se per un forat. Per sorpresa meva, hi havia places de sobres. I quan em vaig posar a caminar, vaig notar una cosa encara més estranya: les botigues, aquelles que sempre tenen aparadors preciosos en aquesta època, estaven buides. Hi havia dependents reorganitzant roba, amos netejant taulells, però clients… ni un. La Rambla, normalment bulliciosa, semblava un quadre dhivern sense personatges.
Al principi vaig pensar: “Potser és un mal dia”. Però després em vaig adonar que això és una mica més gran. Estem en una crisi que no es veu, però que tots sentim. Aquesta sensació que alguna cosa no va bé i, el més curiós, ningú no es queixa. Tots seguim endavant com podem, però sense adonar-nos-en, estem deixant que el silenci ens guanyi.
I aquí sóc jo, mirant les habitacions buides i preguntant-me: “On són? On són aquelles famílies que omplien MasTorrencito amb riallades? On són aquests gossets corrent per la finca mentre els seus amos prenen el sol a la terrassa?” Perquè us sóc sincer: aquest lloc sense vosaltres no té sentit.
Invitació amb codi secret només per als lectors al final del text
Per això, us convido a trencar aquest silenci. Veniu aquest cap de setmana. Porteu a la vostra parella, als vostres amics, als vostres gossos, a qui vulgueu. Aquí us espera la xemeneia encesa, els llençols suaus, i un lloc que no necessita luxes, perquè el veritable luxe és desconnectar, respirar aire pur i connectar amb allò que importa.
Us prometo que aquí no trobareu cues, estrès ni presses. Només tranquil·litat, bon menjar casolà, i l’afecte de sempre. I aquest cap de setmana, els preus són l’última cosa que us ha de preocupar. Feu les maletes, agafeu el vostre pelut i veniu. Perquè MasTorrencito no és el mateix sense vosaltres.
Entra a la nostra web i posa en codi promocional MANUELA i sorprèn-te amb el descompte…
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí