Avui fa 5 anys… ☠️
Cinc anys ja del dia en què tot se’n va anar al carall. El dia que passarà a la història, almenys a la meva, com “El Dia en què vaig…
Cal llegir… i més si t’ho demanen si us plau by MasTorrencito
Crònica d’una Reserva Fallida (o de com els gossos tenen més sentit comú que alguns humans) 🕠🤷♂️ De vegades em pregunto seriosament si l’ésser humà ha perdut la capacitat…
Crónica de una Recepción Absurdamente Francesa
A veces uno piensa que lo ha visto todo… hasta que llegan los franceses. Ayer, por ejemplo, aterrizó en Mas Torrencito una pareja que parecía sacada de una comedia surrealista,…
Un finde de KK… i també dels que et recarreguen l´ànima
Bé… per on començo? Perquè vagi finde de KK , així amb totes les lletres. D’aquells que et deixen amb una barreja rara de frustració i somriure ximple en recordar-ho….
El client sense rostre i el gos amb personalitat by MasTorrencito
Hi ha una mena de fenomen estrany, un misteri quotidià que es repeteix amb més freqüència de la que un creuria: recordem els gossos millor que els seus amos ….
Homenatge a Miquel Quera
La nit a Olot estava impregnada d’aquella màgia especial que envolta els moments que es queden gravats a la memòria. Era la gala dels premis G! de Girona, una celebració…
El dia que vaig convèncer Déu de crear els gossos
Imaginar un cel immens, amb núvols esponjosos com a cotó de sucre. Jo, Miguel, amo de MasTorrencito, camí d’una banda a l’altra amb els braços plegats. Déu, majestuós però amb…
La cosa va de respecte… by MasTorrencito
Manuela, la Cap de Mas Torrencito: Un Llegat de Respecte i Saviesa Perruna A Mas Torrencito, casa rural on els gossos porten la veu cantant i les persones són benvingudes,…
Cercle de Vida by MasTorrencito
El vent bufava amb suavitat, remenant les fulles seques sobre la vorera. La tarda queia a poc a poc, tenyint el cel de tons ataronjats i liles. Cercle de Vida…
No és or tot el que llueix by MasTorrencito
L’altre dia, un client em va dir amb un somriure a la cara: —Quina sort has de viure aquí! Jo li vaig tornar el somriure i vaig assentir. —Sí… la…
