Era una tarda tranquil·la quan va arribar. Un home alemany, alt, seriós, amb un gos gran, negre, sense castrar. No era una cosa que passés desapercebuda, sobretot perquè tinc gossos i ja havia deixat clar en les condicions de la casa que això era un problema. L’Egoisme del Viatger Errant by MasTorrencito
Però bé, amb la situació econòmica com està, vaig preferir no complicar-me. Vaig guardar els meus i vaig acceptar l’hoste amb un somriure forçat.
Des del principi, la seva actitud va ser incòmoda. No era groller, però sí pretensiós, com si estigués acostumat que tot es fes a la seva manera. Vaig decidir allotjar-lo en una habitació superior que tenia buida. Vaig pensar que seria millor tant per a ell com per a mi, ja que estaria més còmode i lluny de l’enrenou. En explicar-li les normes i el funcionament de la casa, va respondre amb gestos impacients, com si no tingués temps per escoltar el que ja “sabia”.
Al cap de poca estona, em va enviar un missatge de WhatsApp demanant-me que encengués l’estufa de pèl·lets. Ho vaig fer sense cap problema. Però, curiosament, tot just cinc minuts després, ja estava de tornada a la seva habitació. Em va quedar clar que l’estufa havia encès més per caprici que per necessitat.
A la nit, em va fer una altra petició:
—Vull esmorzar a les 6:30, perquè he d’arribar d’hora a Màlaga. Sortiré cap a les 7.
No era l’ideal, però tampoc un problema per a mi, que acostumo a matinar. Em vaig aixecar a les cinc per preparar-ho tot: cafè acabat de fer, torrades, fruita, truita de patates, plats calents, bacó, salsitxes, truites franceses, iogurt, embotits… un esmorzar complet, només per a ell. Tot estava llest a les 6.30.
Però a les 7:15 va aparèixer vestit, amb les maletes a la mà, llest per marxar.
—No esmorzareu? —vaig preguntar, assenyalant la taula.
—No, no tinc gana. Digui’m quant li dec, que ja me’n vaig.
Li vaig cobrar el que havia anotat: tres cerveses i unes mandonguilles que havia pres la nit anterior. Va pagar sense discutir i se’n va anar.
Quan vaig anar a recollir l’habitació, vaig descobrir la factura de la seva estada. Havia consumit dues tasses de cafè, dues llaunes de Coca-Cola, dues bosses de xips i una copa de vi, tot pres sense avisar ni apuntar al compte. No sé si ho va fer per distracció o amb plena intenció, però em vaig quedar mirant allò sense saber com reaccionar.
Aquesta escena resumia perfectament la seva estada: algú que pren allò que vol sense importar l’esforç o la cortesia de qui el rep. Em vaig limitar a recollir i netejar. Al cap ia la fi, no hi ha gaire més a fer amb persones així.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí