🏡 🐶 “El Gran Hotel Canino: Aventures amb Propietaris de Nivell Èpic” 🎭 🐾
Si hi ha alguna cosa que em sorprèn cada dia més, no són els gossos… ¡sinó els seus amos! 🫠 Últimament, la desfilada de personatges que apareix per aquí sembla tret d’un reality xou. No sé si és la lluna plena 🌕 la primavera 🌸 que l’univers ha decidit enviar-me als amos més extravagants de la història, però cada dia visc una anècdota nova.
🚗 Els Belgues a Pànic
L’altre dia, arriben uns clients belgues 🇧🇪 amb els seus gossets, aparquen, miren al seu voltant… i es queden dins del cotxe. ⏳ Minuts passen. Ells miren. Els gossos miren. Nosaltres mirem. I ningú no es mou. 🤨
M’hi apropo:
— Tot bé?
—És que hi ha gossos…
— Sí, és clar, és un lloc on hi ha gossos… 🤷♂️
—És que no sabem si baixar-los…
— 🤨 I per què no?
— Perquè hi ha altres gossos…
I així vam estar en un bucle existencial fins que, després de molta meditació, van decidir baixar. Però vaja, que van estar a res d’anar-se’n sense sortir del cotxe. NI QUE FORA JURASSIC PARK! 🦖 🐕
🏃♂️ El Gos VIP
Un altre dia arriba una senyora amb un gosset d’aquells que van més pentinats que la seva propietària. ✨ 🐩
— Pots tancar els altres gossos?
—Eh? 🤨
— Sí, és que el meu gosset vol córrer lliure, i és clar, si hi ha altres gossos…
— 🤦♂️ Senyora, això no és un parc privat per al seu gos.
Sens dubte, es va indignar, perquè és clar, el seu gos és d’una categoria superior i no pot compartir gespa amb els mortals. 👑 🐶
🎭 HELP MEEEEEEE!
Un dia qualsevol, tot tranquil, fins que de sobte… un crit! 😱
— HELP MEEEEEEE!
Surto corrent, imaginant-me una baralla de gossos, un atac de llops, una invasió alienígena… 🚀
Arribo al lloc i veig una noia paralitzada, amb cara de terror. El motiu? Mamas estava olorant el culet del seu gos. 😑
—Està atacant el meu gos! 😭
—No senyora, només l’està coneixent… és així com es presenten…
— NOOOOO! Està intimidant-ho! 😭
— Senyora… és un gos… 🤦♂️
Per més que vaig intentar explicar-li que els gossos no tenen una secció de “biografia” en xarxes socials i que fer-se olor del darrere és la seva manera de saludar-se, no hi va haver manera. Va marxar ofendidíssima.
🍽️ El Sopar Romàntic… amb el seu Gos
Però res no supera la senyora que baixa al menjador amb el sopar del seu gos. 🍖 🐶
—Em sap greu, però els gossos no poden menjar aquí.
—Però ell SEMPRE sopa amb mi! 😡
—Doncs sopigueu junts a l’habitació.
— Això és indignant!
Se’n va anar vermella de ràbia i crec que encara avui està explicant la seva tragèdia a tothom que la vulgui escoltar. 😅
🎭 Gran Final: El Drama de l’Habitació
I per descomptat, hi ha els que volen una suite cinc estrelles per al seu gos. ⭐ ⭐ ⭐ ⭐ ⭐ 🐕
Un va arribar exigint:
—El meu gos necessita una habitació privada.
— Tenim habitacions amb espai suficient per a ell.
— No, no, no. Ell necessita LA SEVA PRÒPIA habitació, AMB LLIT. 🛏️
— Però…
—I una tele perquè s’avorreix! 📺
Ja m’imagino el gos canviant de canal amb el comandament i criticant les notícies. 📡 🐶
💭 Conclusió: Cada dia aquí és una aventura. No sé si la culpa és dels amos, dels gossos o de l’alineament dels astres, però el que és clar és que aquest lloc s’ha convertit en un parc temàtic d’excentricitats perrunes. 😂 🐕
Això sí… el 95% dels clients són genials! Però aquest altre 5%… dóna per escriure un llibre. 📖 😆
Reflexió: Quan els propietaris són més complicats que els gossos 🐶 🤯
Tenir un gos hauria de ser una experiència senzilla: és un company de vida, un amic fidel i, en molts casos, gairebé un membre més de la família. Però el que de vegades oblidem és que els gossos segueixen sent gossos. Ells no demanen luxes, ni regles especials, ni espais VIP. Simplement volen córrer, jugar, olorar el darrere d’un altre gos (sí, així socialitzen) i seguir amb el seu dia.
El problema moltes vegades no són els gossos. Són els amos. 🫠
REFLEXIO:
Vivim en una època en què humanitzem tant els animals que alguns amos els converteixen en extensions de la seva pròpia personalitat, oblidant que els gossos no tenen ego, ni capricis, ni ansietat social (almenys no de la manera com l’entenem). Un gos no necessita que tots els altres s?apartin perquè ell corri lliure, ni una habitació d?hotel amb televisió, ni que el protegeixin d?una simple interacció amb un altre gos. Aquestes són preocupacions humanes, no perrunes.
És curiós veure com, en el seu intent per “cuidar” els gossos, algunes persones els aïllen, els transmeten les pors i els impedeixen ser el que són: animals sociables, juganers i adaptables. En lloc de deixar-los viure la seva naturalesa, els converteixen en petits emperadors amb normes absurdes que la resta del món hauria d’acatar.
Però el més irònic és que, malgrat totes aquestes excentricitats, el gos continua sent un gos. És igual quant drama munti el seu amo, quant exigeixi privilegis o quant s’enfadi si li dius que no pot sopar amb ell en un restaurant… Al final, el gos només vol el seu passeig, una mica de menjar i una bona migdiada. 🐕 💤
Potser la veritable lliçó aquí és que, en comptes d’exigir que tot giri al seu voltant, alguns amos haurien d’aprendre una mica dels seus propis gossos: viure amb més simplicitat, socialitzar sense por i deixar de preocupar-se tant per petitons. Perquè al final del dia, els gossos gaudeixen la vida molt més que nosaltres, i sense tant drama. 😉 🐾
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito…
