Fa uns dies, el meu amic Andreu, de Masia la Palma , em va ensenyar una ressenya que li va deixar una clienta. Una d’aquelles ressenyes que no necessiten floritures ni paràgrafs eterns: poques paraules, però tan ben triades que et pessiquin l’ànima.
Una ressenya bonica, sí… però, sobretot, autèntica . D’aquelles que aconsegueixen condensar en unes línies tota una experiència, el sabor de boca que et deixa un lloc, l’emoció callada d’una estada viscuda amb calma, amb cura… amb veritat.
I vaig pensar: això és el que de debò val la pena . Que algú se’n vagi i, sense demanar-li res, et regali una opinió que fa olor de gratitud i de records feliços.
Així que, des d’aquí, el meu petit homenatge a aquelles persones que saben veure amb el cor… i escriure’l amb senzillesa.
La ressel·la parlava d’una cosa anomenada UX. I jo vaig pensar: “UX? Això què és? Una nova cadena de televisió? Un plat de sushi?” 😂 Però la curiositat va poder amb mi (com sempre), així que em vaig posar a investigar… i aquí va començar el meu petit viatge al meravellós món de les paraulotes en anglès que usen els de màrqueting per dir coses de tota la vida però amb més glamour.
Resulta que UX vol dir User Experience , o en cristià: l’experiència de l’usuari .
I amb això em va explotar una mica el cap 💥 perquè em vaig adonar que això que ells anomenen UX… és just el que jo fa anys que intento crear a MasTorrencito!
Però anem per parts.
També em vaig trobar amb altres termes:
👉 B2B ( Business to Business ): empreses que li venen a altres empreses.
👉 B2C (Business to Consumer): empreses que venen al consumidor final.
👉 I UX , que com deia, és el que tu sents quan compres alguna cosa, quan uses un servei, quan visites un lloc… quan vius una experiència, vaja.
I aquí va ser quan vaig connectar els punts.
Perquè a MasTorrencito no venem habitacions.
Venem la sensació d’arribar a un lloc tranquil després d’un viatge llarg. De prendre’t un vi sense mirar el rellotge.
I això… això és pura UX.
T’explico un exemple que em va marcar:
Un dia van arribar tres parelles, cadascuna d?un país diferent —uns alemanys, uns belgues i uns suïssos—.
Només venien a passar una nit. Una paradeta ràpida abans de seguir el camí al sud.
Però quan van veure el jardí, l’entorn, la llibertat amb què els seus gossos es podien moure, l’ambient que es respirava… es van deixar anar.
Van acabar passant la tarda junts, encara que no es coneixien abans.
Es van obrir unes cerveses, van treure unes ampolles de vi, es van asseure al jardí i van començar a parlar, a riure, a compartir històries.
Els seus gossos corrien feliços entre els arbres, els nostres es van sumar a la festa, i entre lladrucs, rialles i brindis… se’ls va fer de nit.
Va ser un dels moments que no es programen ni es venen amb una oferta.
Va ser experiència pura . Va ser connexió, llibertat, gaudi. Va ser exactament això que els experts anomenen una “bona UX”, però que aquí simplement anomenem sentir-se com a casa .
I per això tinc clients que fa més de 15 anys que paren a MasTorrencito.
Gent que baixa d’Alemanya, de Suïssa, de Bèlgica, camí cap a Almeria, Màlaga, València… i que sempre fan una nit aquí.
Alguns es queden només un dia, altres allarguen l’estada. Però l’important és que, encara que estiguin de pas, ens trien cada cop .
Perquè aquí recarreguen energia. Perquè els seus gossos descansen. Perquè ells dormen tranquils .
Jo no sé gaire de tecnicismes, ni tinc un màster en màrqueting digital…
Però sé reconèixer quan algú se’n va d’aquí amb un somriure, amb les espatlles més relaxades, amb la copa buida però l’ànima plena.
I això, amics, és UX .
Així que gràcies, Andrés, per ensenyar-me aquesta ressenya.
Perquè ara sé que allò que faig, allò que vivim aquí, té un nom.
I encara que vingui en anglès… se sent en qualsevol idioma ❤️
Reflexió:
De vegades em pregunten si m’importen les ressenyes.
I la veritat és que sí… però no pels punts, ni per l’algorisme, ni per estar a dalt a Google.
M’importen quan són de veritat .
Quan algú escriu el que va viure a MasTorrencito , com es va sentir, com van riure, com van dormir…
Quan expliquen que els seus gossos van córrer lliures, que es van prendre un vinet al jardí, que es van sentir a casa…
Aquí és quan dic: això sí que val la pena .
Perquè jo, Miquel , no he muntat un hotel.
He creat un lloc. Un racó amb ànima.
I quan algú ho nota, ho sent i ho escriu…
m’emociona de debò .
No cal que ho diguin bonic.
Només que ho diguin sincer.
Que expliquin el que som. Sense filtres. Sense postureig.
Perquè a MasTorrencito no prometem luxe.
Prometem autenticitat .
I si en una ressenya algú ho reflecteix…
per a mi, això és SUUUPERRRR . De debò. 💛
___________
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per a caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito… Clickea aqui…
