Hi ha dies en què un s’aixeca i pensa: “Això va de debò o m’estic despertant dins d’una broma còsmica molt mal explicada?”

Perquè darrerament, entre la saturació de notícies, els preus absurds i la passivitat col·lectiva, tinc la sensació d’estar veient el final d’una sèrie que va començar com a comèdia i va acabar al thriller psicològic.

Corrupció a l’estil bèstia, sense límits, sense vergonya, i en tots els colors de l’espectre polític. Govern rere govern, cadascun amb la seva guerra bruta particular, com si ser més rastrer fos un èxit. Mentrestant, els delinqüents passegen lliures, tranquils, fins i tot amb aires d’influencers. I el sistema judicial… millor ni parlar-ne. Un despropòsit tan descarat que fins i tot els mems es queden curts.

I després hi ha els preus. Ai, els preus! Anar a comprar pa s’ha tornat un acte de valentia Arribes al súper, veus que queden dues barres, agafaràs una ràpida, com si fos or, i en caixa et deixen anar: “3,85€” Per un pa que està cruixent o justificar-lo.

Comprar un cotxe nou és una altra lliga. Tot ha pujat mínim 6.000 euros i ningú no t’explica per què. És simplement “el que hi ha”. I si no t’agrada, doncs mala sort, paga o camina.

Però el que ja frega el que és absurd, el que realment em fa cridar en silenci per dins… és que JO TINC QUATRE GOSSOS.

Esta todo bien? Yo creo que esta hecho una mierda by MasTorrencito

Sí, vas llegir bé: quatre . Quatre peluts bonics, lleials, adorables… i cadascú amb el seu propi pressupost anual més alt que un estudiant universitari. Perquè ara tenir un gos no és tenir una mascota: és tenir una hipoteca amb potes.

Un exemple: una pastilla de Bravecto perquè no se’ls mengin les puces. Per gos . De debò les mascotes segueixen tenint el mateix tipus d’IVA que un rellotge de luxe? A qui se li acudeix?

I compte, que no parlo de capricis. No els estic comprant sabatilles Gucci ni collarets de diamants. Parlo de coses bàsiques: desparasitació, pinso decent, una visita al veterinari sense que et caigui un ronyó de l’ensurt.

Mentrestant, els genis del món segueixen aquí: Trump dient el que se li canta i Elon Musk jugant a ser Tony Stark però sense filtre ni edició. Tot en una realitat cada vegada més ridícula, on el que és lògic és el que és estrany i el que és absurd és el que és nou normal.

I la gent… res. Callada. Aguantant. Com si tot això fos part del pack de viure al segle XXI. Ningú protesta, ningú no aixeca la veu. Ens han ficat en una olla a foc lent i ja ni notem la calor.

Així que sí. Tot bé, tot correcte…
I jo amb quatre gossos.


REFLEXIO


Vivim en una societat que s’ha trencat per dins, però continua somrient per a les fotos.

Ens han ensenyat a callar, a aguantar, a pagar sense dir ni piu. A empassar-nos la frustració com si fos part del menú diari. A normalitzar allò absurd: que una pastilla per al teu gos costi el mateix que un sopar decent. Que el pa sigui gairebé un luxe. Que tenir un sostre digne sembli un privilegi, no pas un dret.

Ens volen tranquils, entretinguts, amb el cap cot. Distrets amb pantalles mentre la realitat ens mossega els talons. I el pitjor és que ho estan aconseguint.

Els preus pugen, l’empatia baixa. La corrupció és descarada, la justícia és selectiva. El sistema no protegeix, espremeu. I si protestes, ets un exagerat. Si et queixes, un rondinaire. Si penses, un problema.

Tenir un gos hauria de ser una alegria, no pas una càrrega financera. Però fins i tot això ho han contaminat. L’han convertit en un altre negoci, un altre impost, una altra manera de recordar-te que res no és gratis, ni tan sols l’afecte.

I no obstant, seguim. Perquè els volem. Perquè no ens rendim del tot. Perquè encara hi ha coses —i éssers— pels quals val la pena bancar-s’ho una mica més.

Però no confonguem resistència amb submissió.

Perquè callar no és madurar. Aguantar no és normal. I viure amb por al preu de la propera compra no és vida.

Això no és sostenibilitat.
Això és abús amb WiFi.

I ja és hora de deixar de fingir que està tot bé.


Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!

—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito…

COMPARTIR

Deixa un comentari