En un racó màgic de l’Empordà, envoltat d’oliveres i vinyes, hi ha Mas Torrencito, una llar única on les mascotes són les veritables protagonistes i les persones són les convidades. Manuela i els seus contes de Nadal by MasTorrencito
Entre totes les històries que van néixer en aquest lloc màgic, n’hi ha una que mai no ha estat oblidada: la de Manuela , la gossa més estimada de Mas Torrencito, i el seu acte d’amor en un Nadal fred.
Un matí fred i un destí inesperat ❄️ 🐕
Diuen que tot va passar un gèlid desembre, dies abans de Nadal. Manuela, la gossa més sàvia i estimada del poble, era una figura emblemàtica a Mas Torrencito. El seu humà, Miguel, sempre en parlava amb orgull i afecte, ja que era molt més que una gossa: era la seva companya, la seva família.
Aquell matí, Manuela va sortir a passejar amb Miguel, com feien cada dia. L’aire gelat cobria els camps de gebre, i el sol amb prou feines despuntava. Però alguna cosa pel camí semblava diferent. La Manuela, que sempre caminava tranquil·la, es va aturar en sec. Les seves orelles, gairebé sempre caigudes, es van alçar de sobte, i els seus ulls van brillar amb una intensitat que Miquel mai no havia vist abans.
—Què passa, Manuela? —va preguntar Miquel, estranyat.
Manuela va tirar de la corretja, insistent, com si el mateix vent li xiuxiués alguna cosa que Miguel no podia sentir. Va tirar una vegada i una altra fins que Miguel, desconcertat, va decidir deixar-la guiar. Els seus passos els van portar als afores del poble, fins a un contenidor d’escombraries que semblava abandonat entre les oliveres.
El descobriment sota el gebre 🐾 🍼
Manuela va començar a bordar amb força davant del contenidor, rascant el terra amb les seves potes i gemegant com si el seu cor sabés alguna cosa que Miguel encara no entenia. Amb certa por, Miguel va aixecar la tapa del contenidor. El que va veure a dins li va glaçar l’ànima.
Entre caixes de cartró i restes de menjar, cinc petits cadells tot just nounats tremolaven de fred. Els seus cossos diminuts estaven estrets els uns contra els altres, i els seus gemecs eren tan febles que amb prou feines se sentien.
—Déu meu… Qui va poder fer una cosa així? —murmurà Miquel, amb la veu tremolosa.
Manuela va pujar sobre les potes del darrere per mirar dins del contenidor. Va deixar escapar un gemec baix, gairebé maternal, i va llepar un dels petits cadells amb tendresa, com si volgués transmetre-li una mica de la seva calor.
—Tranquil·la, Manuela. Els salvarem —va dir en Miquel, mentre envoltava els cadells en el seu abric i els portava corrent cap a Mas Torrencito .
Lluitant per sobreviure 🏡 🔥
Aquella nit, davant de la xemeneia de Mas Torrencito, els cadells van trobar la calor que tant necessitaven. Miguel va preparar mantes suaus i llet tèbia per alimentar-los, mentre Manuela no se’n separava ni un moment. Els llepava un a un, amb la cura d’una mare experimentada, i els empenyia suaument amb el musell perquè no deixessin de lluitar.
Van passar les hores, i encara que quatre dels cadells van començar a reaccionar, un d’ells, el més petit, no ho va aconseguir. Era tan fràgil que el fred havia estat massa per a ell.
Miguel el va sostenir a les mans, amb llàgrimes als ulls.
—Em sap greu, petit… Arribem massa tard —va xiuxiuejar, mentre la Manuela s’acostava per acomiadar-se amb un lleu gemec.
Van enterrar el cadell sota la gran olivera de Mas Torrencito, un lloc on la llum del sol sempre semblava més càlida. El van anomenar Estrella , perquè la seva petita vida, encara que breu, havia brillat amb intensitat.
Un final ple damor ✨ ❤️
Els altres quatre cadells, però, van sobreviure. Dia rere dia, Miguel i Manuela els van cuidar amb dedicació. Els seus gemecs es van convertir en lladrucs, i aviat van començar a córrer i jugar per la casa, omplint cada racó d’alegria. Cadascun va trobar una llar plena d’amor, però mai van oblidar Manuela. Cada cop que tornaven a visitar Mas Torrencito, corrien directe cap a ella, com si sabessin que li devien la vida.
Amb els anys, Manuela es va convertir en una llegenda del poble. No era només una gossa; era un símbol d’amor i de valentia. Quan finalment va tancar els seus ulls per sempre, Miquel i tots els que la van conèixer la van recordar amb llàgrimes i somriures.
Diuen que, a les nits d’hivern, si mires cap al cel des del pati de Mas Torrencito, pots veure una estrella que brilla una mica més que la resta. És Estrella , cuidant des del cel a Manuela, i junts segueixen vigilant, buscant més vides que salvar.
La petjada de Manuela 🐾 ✨
A Mas Torrencito, cada racó té un trosset d’aquesta història. Avui, els hostes que arriben amb les seves mascotes escolten la llegenda de Manuela, la gossa que un cop va salvar cinc vides i va ensenyar al món què significa l’amor incondicional.
I així, el seu esperit continua viu, tot recordant-nos que, fins i tot en els moments més foscos, sempre hi ha llum i esperança.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí